Tot destruint Begur

I mai més totes les cales del litoral de Begur evocaran «la gravetat de la naturalesa» i l’ambient de solitud i de llunyania del que parlava Pla, ni quedarà record d’aquelles antigues barraques de pescadors «d’un blanc emulsionant i gotejant, petites i decrèpites que tenien sobre la façana, una escala rústega per arribar a la porta amb un petit replà a la part superior». Cases que ja en aquella època anaven transformant-se i adaptant-se a les necessitats turístiques.

Tot això ja ha passat avall. Com tanta i tanta bellesa del nostre preciós litoral.

Jo soc una més de tantes persones a les que se’ns trenca el cor i ens toca l’ànima anar a Begur, per terra o per mar, i comprovar el trist espectacle de la seva progressiva i constant desfiguració. Una de tantes persones que s’indigna i es pregunta fins quan durarà aquest procés de destrucció. Fins quan el seu Ajuntament permetrà seguir edificant tot el seu litoral, amenaçant les seves muntanyes i boscos, construint les pinedes, afectant hàbitats d’interès comunitari, ocupant i urbanitzant les muntanyes de Begur, i malmetent, de forma grollera i irreversible, el seu patrimoni natural, ambiental i paisatgístic?

Primer vam contemplar, atònits, com es perpetrava la ferida immensa al Paratge de s’Antiga, amb el brutal atemptat paisatgístic comès en urbanitzar i implantar, a bona part de la muntanya que presideix la primera línia de costa de Begur, on el bosc havia ja aconseguit renaturalitzar la vella Pedrera abandonada. I vam conèixer, perplexos, el conveni urbanístic signat per l’Ajuntament de Begur, transformant els terrenys en urbanitzables i permetent la implantació de 24 habitatges malgrat l’incompliment del deure de restauració que afectava al seu propietari i la condició forestal dels terrenys.

Una primera fase de 5 habitatges s’aprovà l’any 2018 i està als Jutjats pendent de revisió. I una segona fase s’ha aprovat recentment amb 3 habitatges més. Però n’hi ha programats fins a 24, que aniran completant el procés gradual d’alteració de tot l’espai de 3’1HA. La destrucció de s’Antiga es divisa des de tot el Golf de Pals fins arribar a l’Estartit, i des del cim del Castell de Montgrí, a kilòmetres de distància. I tant des de l’Illa roja i des de la Platja del Racó, com des de mar, l’impacte visual és inqüestionable i l’afectació al paisatge del tot irreversible. El dany sembla, a hores d’ara, irreparable.

Després vam assistir, incrèduls, a l’espectacle trist i lamentable, de la tallada arreu i de la deforestació integral de 3HA de bosc del vessant de la Muntanya de Sa Riera. I l’obertura d’un vial per construir 52 habitatges i la substitució gradual d’aquell bosc ufanós que era el pulmó de la Cala de Sa Riera, per un immens monstre de formigó, quina aparició brutal, ja varen denunciar l’any 2019, SOS Costa Brava, Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció de Catalunya. Era la crònica d’una mort anunciada, doncs els plànols del Projecte Tècnic aprovat mostraven ja el despropòsit urbanístic i edificatori projectat. L’Ajuntament va autoritzar les obres sense exigir un Estudi d’impacte i d’integració paisatgística, no va sotmetre l’expedient a informe per part de l’òrgan competent en matèria de paisatge i la magnitud de l’aberració, ara, l’ha pogut comprovar tothom, amb una indignació que ha colmatat les xarxes socials i els mitjans de difusió: «Una punyalada al paisatge», «Una cicatriu a la terra», «Un atemptat urbanístic», han estat algunes de les múltiples reaccions per part de persones indignades pel desastre comès.

I els indicis i els fets eren –i són-, clars i tossuts: s’està desfigurant i destruint Begur, a marxes forçades i amb total impunitat. Fins quan?

El cert és que Begur, a Sa Riera, ja compta amb la seva nova versió de la mole tristament famosa anomenada «Algarrovico» construïda al Cabo de Gata, un edifici aberrant, una piràmide de formigó pendent d’ésser enderrocada, després d’anys de sentències declarant la seva il·legalitat. I un edifici que recorda en part la lletjor de la immensa baluerna anomenada paradoxalment «Jardins de Sa Riera Living». Uns jardins que han destruït tot el bosc i han formigonat completament les 3HA de sòl tot configurant una arquitectura d’impossible integració en l’entorn. Acostumats que sempre es digui que els ecologistes exageren, només cal anar a veure-ho, o buscar una imatge per comprovar la magnitud de la tragèdia.

També a Begur, a la zona d’Aiguablava, l’Ajuntament porfia per acabar d’edificar i urbanitzar el Puig Montcal, en la part inclosa al PEIN Muntanyes de Begur, en zona d’especial protecció, afectant un hàbitat d’interès comunitari prioritari, de dunes en pineda mediterrània, on es volen edificar 9 nous habitatges desforestant el poc que queda de bosc fins arribar als 33 habitatges inicialment previstos. Intent d’edificació d’aquestes darreres parcel·les de l’àmbit de Montcal que es fa malgrat que el Pla Director del litoral gironí va dictar una directriu urbanística ordenant deixar aquests terrenys com espais lliures i zona verda. I nova aprovació dels 9 habitatges al Puig Montcal que s’ha adoptat obviant l’ordre de paralització judicial que va suspendre el passat Abril de 2021 la llicència per edificar la primera parcel·la. Nou intent d’edificació del Puig Montcal que s’ha aprovat pel Consistori Municipal per tercera vegada, ara l’abril, després que les dues anteriors aprovacions –de juliol i de desembre de 2021- fossin aturades també per les al·legacions presentades per les Entitats ecologistes i per informes desfavorables emesos per Medi Ambient.

I tot això succeeix davant el desconcert, la incredulitat i la impotència de tothom. I ens preguntem fins quan? Fins quan la cobdícia d’alguns i la incúria dels governants seguirà tensionant i destruint el paisatge de Begur?

Sense anar més lluny: el Ple Municipal de Begur del mes d’abril d’enguany, va aprovar, d’una sola tacada, el mateix dia, entre d’altres Projectes, els d’urbanitzar i edificar Bosc Major, Mas Gispert, Sa Roda, Van de Walle hoteler –al costat de Jardins de Sa Riera Living- i per tercer cop Montcal 2.

I ens preguntem, què passa a Begur? Quants xalets i apartaments de luxe hauran de construir per descobrir que el veritable luxe és la pineda que acaben de destruir?

En l’antiguitat clàssica, els senadors romans, en debatre les lleis, les mocions, i les noves regulacions en temps de la República de Roma, es formulaven sempre, abans de la seva aprovació, la mateixa pregunta: Qui prodest? A qui beneficia? A qui beneficia la Llei, la disposició o la nova regulació? Una pregunta que segles després és totalment oportuna de tornar a fer-nos, per la situació de Begur. A qui beneficia continuar urbanitzant i edificant les Muntanyes de Begur? A qui beneficia seguir construint de manera constant i infinita aquest municipi que fou un dels indrets més bells de la Costa Brava? A qui beneficia seguir autoritzant xalets en penya-segats o la desforestació fins a la completa colmatació de les zones urbanitzades? A qui beneficia seguir malmetent i destruint el paisatge, els boscos de Begur i continuar urbanitzant i edificant indefinidament una àrea de bellesa paisatgística singular, que ja està totalment sobrepassada en tots els seus serveis? I tot això autoritzant habitatges de segona residència que s’ocupen un sol mes l’any amb tipologies edificatòries sobredimensionades i incompatibles amb les necessitats de la població local. En quines cales es banyaran tots aquests nous habitants que ocuparan els centenars d’habitatges que l’Ajuntament va autoritzant, de manera constant i sense fi?: Els 36 nous habitatges de Bosc Major els 6 de Mas Gispert, els 52 dels Jardins de Sa Riera, els 24 de s’Antiga, els 33 de Montcal, els 39 de Sa Roda i tants i tants altres.

I molts ens preguntem quina és la funció de l’Ajuntament de Begur en aquest cas: Actuar com una immobiliària municipal que es limita a autoritzar els plans i Projectes i a donar llicències d’obres, o bé defensar l’interès general i protegir el paisatge i el medi natural que és patrimoni de tothom?

I molts pensem, i estem convençuts que avui, seguir construint i urbanitzant Begur, és, simplement, destruir Begur. Fins quan?