El malbaratament alimentari es va reduir un 8,6% anual a Espanya durant l’any 2021 gràcies al canvi d’hàbits, un comportament positiu per a tota la societat en temps d’encariment dels aliments, segons ha indicat el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas.

Segons les dades avançades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), els residents a Espanya van desaprofitar 1.245,88 milions de quilos d’aliments durant el 2021, un 8,6% menys que l’any anterior.

Segons el Ministeri, aquest millor aprofitament s’explica per tendències com el canvi d’hàbits després de la pandèmia, amb un increment de la flexibilitat laboral i una tornada al consum fora de casa. A més, es tendeix a percebre més el valor del menjar davant la pujada dels preus i hi ha més conscienciació social, entre altres factors.

«Lluitar contra el malbaratament alimentari és treballar també per beneficiar el conjunt de la societat, sobretot en moments com l’actual, en què els aliments s’han encarit per l’augment dels costos de l’energia i de les matèries primeres», assegura Planas.

Un major consum a fora

La fi del confinament i la caiguda de les restriccions van fer que, l’any passat, els habitants d’Espanya tinguessin menys ocasions de cuinar a casa, i per això el volum de compra es va reduir un 7,2%. En canvi, va augmentar el consum extradomèstic en un 10,4%, impulsat per la major presencialitat laboral i la tornada al lleure.

Tot i això, durant el 2021 encara hi havia més de tretze milions de llars (tres de cada quatre) que seguien desaprofitant aliments, i fora de casa la proporció era del 40%, segons el MAPA.

Les dades reflecteixen que, de mitjana, cada persona va desaprofitar 28,21 quilos el 2021, fet que suposa 2,72 quilos menys que el 2020.

El 3,8% de tots els aliments i begudes comprats dins i fora de les llars va acabar a les escombraries (enfront del 3,9% de l’any 2020), un percentatge que es va elevar al 4,2% dins de casa i es va reduir al 0,8% fora.

Diferències per productes

L’any 2021 va disminuir la proporció de sobres que es rebutjaven (un 18,9% davant del 23,8% de l’any anterior), mentre que la resta van ser productes sense utilitzar.

Dins del menjar que es llança sense que ni tan sols hagi estat utilitzat van destacar les carns congelades (amb una taxa de malbaratament del 16,7%) i les salses (15,9%), seguides de cafès, infusions i llegums, aquestes últimes categories amb taxes que van incrementar fins al 12% en un any.

D’altra banda, hi ha una sèrie de plats que suposen el 66% de les receptes desaprofitades i que, tanmateix, són els que més van veure reduït el malbaratament: des dels plats amb base de peix (-50,4%) i de carn (-42,5%) fins als que porten arròs (-35,6%) i pasta (-35,4%). Fora de la llar, les begudes van ser els productes que més es van desaprofitar, el 53,6% del total, seguides dels aliments (44,1%) i els aperitius (2,3%). Els dinars i els sopars són els moments en què més es desaprofita el menjar fora de casa, però el 2021 es van produir dues tendències diferents: a l’alça als dinars i a la baixa als sopars, segons les dades del Ministeri.

A més, els productes que més quota de malbaratament van registrar van ser les aigües, les begudes refrescants, les hortalisses, la cervesa i les carns, en línia amb el que ja s’havia observat durant l’any 2020.

El titular d’Agricultura sosté que, en un moment com l’actual, «es fa més necessari que mai implantar mesures que evitin el malbaratament dels recursos naturals i energètics invertits per a la producció d’aliments». D’aquesta manera, creu que cal evitar la generació de més residus, amb l’impacte ambiental consegüent, i la banalització de l’esforç dels agricultors, ramaders i pescadors.

Llei per a principis de 2023

Entre les iniciatives que busquen posar fi a aquest problema, Planas destaca la futura llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que es preveu que entri en vigor a principis del 2023. «En consonància amb les grans línies del Govern en matèria de justícia social, protecció ambiental i creixement econòmic, combatre el malbaratament d’aliments és un imperatiu ètic que ha d’implicar tota la societat, des de la producció fins al consum final», afirma el ministre.

El Govern ha ratificat el compromís amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU per al 2030, que es marca l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita al món, tant en la venda al detall i entre els consumidors, com a la cadena de producció i també de subministrament.