La nova Llei de garantia integral de la llibertat sexual també té, més enllà dels canvis a escala penal, un extens vessant social. L’objectiu és proporcionar més eines i protecció a les víctimes en forma d’ajudes econòmiques, socials i laborals.
Tot plegat, a partir d’un canvi de paradigma: "Ara tot pivota sobre les necessitats de les víctimes i del consentiment informat", explica la psicòloga i professora de la Universitat de Girona Alba Alfageme, que fa una valoració molt positiva de la nova llei.
D’entre les múltiples novetats introduïdes a la nova norma, hi ha la inclusió d’un concepte que segons Alfageme és "molt important", com és el dret a la reparació integral, que comprèn la posada en marxa de "les mesures necessàries per a la recuperació física, psíquica i social de les víctimes". Així mateix, també es vol garantir la seva reparació simbòlica i donar-los garanties perquè els fets no es tornin a repetir. Els fons per reparar les víctimes sortiran de l’execució dels béns decomissats per jutges i tribunals als condemnats per delictes de tràfic d’éssers humans, de tràfic d’òrgans, prostitució, explotació sexual, corrupció de menors i agressions sexuals a menors de 16 anys, entre d’altres.
Un dels punts clau de la llei és que crea centres de crisi que estaran en funcionament durant les 24 hores del dia per atendre a les víctimes, tant majors com menors d’edat. "Aquest servei pot servir per acreditar que aquestes persones han estat víctimes de violència sexual", manifesta la psicòloga.
Una altra de les novetats de la llei és l’obligatorietat d’introduir assignatures d’educació sexual durant tot l’ensenyament obligatori. A més, també es tractaran continguts sobre l’ús adequat i crític d’Internet i les noves tecnologies, per tal d’ensenyar a protegir la privacitat dels menors i evitar que cometin delictes digitals.
En aquest nou paradigma de protecció a la víctima, la llei també canvia un apartat sobre la publicitat de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), per tal de prohibir la divulgació o publicació d’informació relativa a la identitat de víctimes menors d’edat, amb discapacitat que necessitin protecció especial i de les víctimes dels delictes de violència sexual.
Les víctimes tindran el mateix dret que les de violència de gènere a l’hora de rebre prestacions de caràcter no contributiu quan no treballin i no hagin percebut altres ajudes. I en cas que treballin però cobrant menys del salari mínim, durant mig any podran rebre una ajuda amb l’import equivalent al subsidi d’atur. La llei també els dona accés prioritari al parc públic d’habitatge i als programes d’ajuda que se’n derivin.
Pel que fa a les ajudes laborals, tindran dret a reduir o reordenar el seu horari laboral, a canviar de centre de treball i a demanar una excedència. Així s’ha fet constar a través d’una modificació de l’Estatut dels Treballadors.
Acreditar el delicte
Tot un capítol de la llei està dedicat a enfortir l’"acreditament del delicte", un aspecte molt important tenint en compte que aquest tipus de delictes tenen lloc, en la majoria dels casos, en espais privats i sense testimonis, que fan que les úniques proves directes dels fets siguin la declaració de la víctima. En definitiva, suposa jutjar la paraula d’un contra la de l’altre.
Per això, s’ha introduït un article que sosté que a partir d’ara la recollida de proves biològiques o materials com imatges, missatges, etc., no estarà supeditada a la presentació d’una denúncia o d’una acció penal: "Això és un pas endavant perquè suposa que hi ha un enfocament victimocèntric", sosté.
Així mateix, tots els professionals que d’alguna manera intervinguin en la prevenció, detecció, reparació i atenció de víctimes sexuals (docents, sanitaris, serveis socials, personal penitenciari, personal consular, forces i cossos de seguretat i operadors jurídics) rebran formació per atendre-les.
Anar al moll de l’os
Pel que fa a la introducció d’una definició legal del consentiment, la psicòloga opina que suposa un "pas endavant importantíssim" que "ens posa a tots davant del mirall". El fet que a partir d’ara s’entengui que hi ha consentiment només quan s’expressi de forma "clara" suposa anar "al moll de l’os", és a dir, prendre consciència de "com s’han relacionat homes i dones al llarg de la història i de la seva concepció de la sexualitat", subratlla, i afegeix: "La responsabilitat de saber si l’altra persona vol ser allà és teva, i potser hi haurà gent que es replantejarà quin tipus de relacions ha tingut".
I és que fins ara, "la víctima havia de demostrar que no havia consentit la relació, en comptes de preguntar a l’autor quines accions i actituds va entendre que fes la víctima que justifiqués que consentia", manté. Segons la psicòloga, això fa canviar en certa manera el "pes" probatori, tot plegat per evitar la "revictimització" de les víctimes, tot i que deixa clar que "caldrà veure com ho implementaran els jutges".
D’altra banda, una altra de les coses que celebra és que s’hagi pogut acabar amb el fins ara emprat concepte d’abús sexual, que segons la professional "minimitza situacions de violència sexual".
Amb tot, més enllà de les lleis que es posin en marxa, Alfageme subratlla que continuen existint actituds masclistes dins un model patriarcal, i que l’eina clau per atacar les violències sexuals és l’educació: "Per més lleis que fem, continuem tenint un problema per resoldre, com és la gestió de la masculinitat", indica. "Hem de posar el focus en les masculinitats heteronormatives i fer que els homes es mirin al mirall", conclou.
