El sector turístic ha consolidat aquest estiu la «vertiginosa» recuperació dels seus ingressos, encara que no ha succeït el mateix amb els marges i resultats empresarials, en uns mesos en què el PIB sectorial s’ha situat un 2,7% per sobre dels nivells prepandèmia.
L’aliança turística Exceltur va presentar ahir el seu balanç de l’estiu, en què les reserves d’última hora han explicat, en part, la bona evolució dels ingressos fins i tot a costa de la reducció dels marges de les empreses.
Els adversos condicionants geopolítics i macroeconòmics s’han vist compensats per l’increment de la demanda i les «ànsies» de viatjar després dels dos anys d’aturada per la pandèmia i l’estalvi acumulat en aquest temps, segons va explicar el vicepresident executiu d’Exceltur, José Luis Zoreda.
Aquesta forta recuperació del turisme explicaria el 72,2% de la recuperació del PIB espanyol en el tercer trimestre de l’any.
La demanda nacional s’ha mostrat molt més dinàmica que l’estrangera, que «encara que no ha anat malament» ha suavitzat la seva evolució respecte a mesos anteriors.
Els destins amb millors resultats han estat els dos arxipèlags, així com destins de litoral i ciutats de costa com Màlaga i Alacant a més de Galícia, on la celebració de l’Any Sant ha tingut un efecte molt positiu.
Zoreda va destacar també la millora en la qualitat de l’ocupació en el sector, on la temporalitat ha baixat des de prop del 30% el febrer passat a l’11% al setembre últim, la reducció «més clara» de tots els sectors de l’economia espanyola.
De cara al futur, Zoreda va lamentar la «baixa prioritat» que reflecteixen els pressupostos de Turisme per a 2023, dotats amb 1.050 milions d’euros, dels quals un 74,1% seran finançats amb els fons europeus, així com el «qüestionable» mètode de repartiment d’aquests.
Per això, Zoreda va demanar «voluntat política» de dotar dels mitjans i els recursos necessaris perquè «algunes de les grans destinacions puguin procedir a un reposicionament que exigint des de fa anys».
