«Ens complau d’enviar a tots els homes i a totes les nacions el missatge de salvació, d’amor i de pau que Jesucrist va donar al món i va confiar a l’Església».

Així començava el missatge que els bisbes varen fer públic a l’iniciar-se els treballs del Concili l’octubre de 1962. El Concili Vaticà II havia estat convocat tres anys abans pel papa sant Joan XXIII, i els seus treballs començaven amb la gran emoció i entusiasme que hi havia imprès des dels seus inicis el pontífex. Pocs anys després de la Segona Guerra Mundial i en un moment amb signes indicadors de nous camins per a la humanitat, aquesta assemblea va tenir una importància encara més gran: calia manifestar la força espiritual de l’Església i procurar que l’evangeli fos més plenament viscut i més fàcilment escoltat. El desig indiscutible de fidelitat a Crist omplí totes les activitats.

Durant els quatre anys que va durar –el dia de la Immaculada de 1965 s’acabava–, els treballs i debats varen ser llargs i enriquidors, i varen quedar proclamats en les quatre constitucions, els nou decrets i les tres declaracions promulgades. Els temes més importants que es tractaren, entre d’altres, foren els següents.

L’Església és el Poble de Déu: Déu ha volgut salvar els homes no d’una manera aïllada sinó formant part d’un poble, el poble dels batejats. La Mare de Déu, Maria, Mare de l’Església.

Importància de l’Escriptura i de la Bíblia en la vida i l’espiritualitat cristiana: la Paraula de Déu, revelada en l’Escriptura i proclamada en la litúrgia, ocupa plenament el lloc central en la vida de l’Església. Com a conseqüència, les lectures de la Paraula de Déu varen quedar ampliades i enriquides en la litúrgia.

La litúrgia, el primer dels documents aprovats, rep un nou impuls que enriqueix el culte i la devoció de la comunitat dels fidels. La litúrgia és el fi al qual es dirigeix la missió de l’Església i la font d’on brolla la seva vitalitat. [...] (extret del Full Parroquial).