El petit comerç lluita per sobreviure amb joguines «que no es troben»

Manovelles musicals que reprodueixen des del Boig Per Tu a la banda sonora de Casablanca, més de 300 models de baldufes arribades d’Alemanya, l’Equador, la Índia, Grècia o Àustria (que oscil·len entre els 90 cèntims i els 68 euros), baletes, titelles, joguines de llauna o jocs de taula. Aquesta és la declaració d’intencions de l’establiment La Carpa de Girona, que aposta per joguines «que no es troben».

La màgia comença just després de creuar la porta, quan una aura de nostàlgia embriagadora retorna als clients a l'idil·li de la infància. «Són les joguines que tenia de petita, però també les dels meus pares i els meus avis», rememora una clienta, Griselda Martrat. «Vull regalar una cosa original i diferent, no el que ja té tothom», afegeix. L’aposta per la diferenciació és, precisament, el gran clam del petit comerç gironí que, després de refer-se dels estralls de la pandèmia, lluita amb dents i ungles contra les ofertes de les grans superfícies, la globalització i la compra online per a mantenir la persiana aixecada. 

I és que en la campanya de Nadal, i mai millor dit, s’ho juguen tot. «Representa entre el 60 i el 70% de la facturació anual», assegura la gerent de la botiga Zeppelin de Girona, Maria Llapart. «La sensació és que la campanya de Nadal serà similar a la de l’any passat, que no va ser especialment bona», confessa el soci de la cooperativa La Juganera de Girona, Toni Viader, que afegeix que «la previsió no és dolenta, però notem que els clients tenen menys diners per a gastar perquè ja han hagut de pagar el menjar i les factures de la llum». 

Tot i que la crisi econòmica «es comença a notar», de moment (i creuen els dits) encara no s’ha interposat com a barrera de compra. «La compra que fan els nostres clients no és impulsiva, al contrari, és molt racional», assegura Llapart. Tot i això, l’increment generalitzat de preus també ha impactat en el sector. «Els preus del paper i del combustible s’han disparat, i això ha fet que els fabricants hagin apujat els jocs de taula un 10% respecte l’any passat i les figures de goma un 15%», explica. Una tendència que ja ve de lluny. «El Catan s’ha apujat 15 euros en 10 anys (ha passat de 30 a 45 euros) i també el Carcassonne (de 20 a 35 euros). Tot i això, la seva prioritat és que tothom trobi la seva joguina (i que aquesta, s’adapti a totes les butxaques). «És com tot, si vols un Ferrari l’hauràs de pagar al preu que toca, però si el que vols és un cotxe (fent el símil amb els jocs de taula), podem trobar alternatives que encaixin amb el que et vols gastar, siguin 10, 15 o 20 euros», matisa.

Els clients, de moment, accepten la pujada de preus. «Veuen que és una tendència global, es troben amb el mateix cada vegada que van al supermercat o a la gasolinera», afegeix Llapart. Enguany, però, i en vista a la «situació econòmica i social que estem travessant», han preferit no fer una previsió de facturació per aquesta campanya de Nadal.

Les famílies, amb temps

Els més previsors a l’hora de comprar, coincideixen els establiments gironins de joguines, són les famílies. «Les persones amb fills planifiquen les compres nadalenques amb més temps, en canvi, la resta ho sol fer més a última hora», assegura Viader. Aquí, s’hi suma una altra derivada, la de la reposició d’stocks. «La majoria dels nostres clients ja ho saben i per això tampoc deixen les compres per l’últim moment, perquè moltes fàbriques de joguines europees tancaran a partir de la setmana vinent perquè ja hauran acabat la campanya de Nadal (als respectius països no celebren Reis), i això voldrà dir que no ens serviran si ens quedem sense stock», sosté Llapart.

L’antítesi a la popularitat

«Aquí hi has de venir amb la ment oberta», proclama la gerent de la botiga Zeppelin. I és que de joguines amb popularitat televisiva no n’hi ha cap. L’establiment, que va començar venent minerals i figures de plom per a pintar, s’ha mantingut fidel a la seva essència: la joguina tradicional. «Volíem buscar joguines alternatives que no sortissin a la televisió, anar a contracorrent, evitant les piles, les joguines electròniques i les pantalles» assegura el seu germà, Jordi Llapart. Amb el repte, però, que «els nens no demanen les joguines que tenim nosaltres» perquè mai han apostat per les joguines més venudes del mercat.

El petit comerç, a diferència de les cadenes i grans superfícies comercials, assegura Llapart, «permet al client gaudir del procés de compra». En aquest sentit, defensa que «és com anar al mercat o al supermercat, on tot és industrial». I és que els clients, apunta, valoren «cada vegada més» les joguines amb consciència ecològica i de proximitat. «Valoren positivament si la joguina prové de boscos sostenibles, és feta amb materials reciclats o amb suro de Cassà de la Selva», sosté.

«Llibreters de jocs»

El petit comerç gironí, a més, treu pit d’un dels seus grans atributs: la recomanació. «Som els llibreters dels jocs, el que busquen els clients quan ens visiten és que els recomanem jocs de taula i això és un diagnòstic a mida, en funció dels seus interessos, necessitats, edats dels jugadors i experiència», detalla Toni Viader, que assegura que l’afició als jocs de taula ha experimentat un «boom» en els darrers anys, en part, també per la seva «redescoberta» durant el confinament per la covid-19.

La fi dels estereotips sexistes?

Malgrat els avanços en els anuncis de joguines, en els quals ara es pot veure amb més freqüència a nens jugant a cuinetes i a nenes disfressades de bombera, la publicitat dirigida als infants segueix, en termes generals, reproduint els rols de gènere. Predomina el rosa i els vestits de princesa per a les noies i el blau i els cotxes per als nois. Per a evitar-ho, el Ministeri de Consum ha impulsat un acord amb la indústria, a través de l’Associació de Fabricants de Joguines, i l’organisme encarregat de l’autoregulació de la publicitat, Autocontrol, mitjançant el qual el sector es compromet al fet que els anuncis siguin més igualitaris, utilitzin de forma menys vexatòria la imatge de les nenes i al seu torn siguin més veraces.

El nou codi d’autoregulació, que va entrar en vigor l’1 de desembre, no és d’obligat compliment, però qualsevol persona o associació pot plantejar reclamacions per la seva infracció davant el Jurat de la Publicitat, l’òrgan extrajudicial encarregat de resoldre controvèrsies en matèria publicitària. Aquests són els principals compromisos de l’acord:

Sense estereotips

La indústria es compromet a promoure, a través de la publicitat, una imatge plural, igualitària i lliure d’estereotips. Per a això, s’evitarà la caracterització de les nenes amb connotacions sexuals i l’associació de joguines amb certs rols, per exemple, de cura, treball domèstic o bellesa amb elles, i d’acció, activitat física o tecnologia amb els nens.

A més, el codi indica que no es presentaran les joguines amb la indicació expressa o tàcita que són per a l’un o l’altre sexe ni es faran associacions de colors (com el rosa per a les nenes, i el blau, per als nens). Els anuncis tractaran també d’utilitzar el llenguatge inclusiu i presentar models positius a seguir per a estimular un consum saludable, responsable i sostenible. 

Les aptituds a fomentar

Una altra de les novetats és que les comunicacions comercials hauran de descriure el producte de manera comprensible i clara per als menors. Així mateix, fomentaran les aptituds que els productes són capaços de promoure en els menors i que són claus per al seu creixement com la creativitat, el desenvolupament físic i intel·lectual, la sociabilitat o l’empatia.

Els pictogrames

Amb l’objectiu d’oferir una informació veraç i addicional sobre les característiques dels jocs i joguines, els espots de televisió hauran d’incorporar una sèrie de pictogrames que aclareixin gràficament qüestions relatives al muntatge, preu o necessitats tècniques. Els pictogrames hauran de tenir una grandària que ocupi, almenys, un 7% de la pantalla, hauran d’estar situats en la part superior esquerra de la mateixa sempre que sigui possible i duraran, com a mínim, dos segons. Es tracta d’imatges que hauran d’informar sobre si la joguina requereix muntatge, si les piles van incloses, si costa més de 300 euros, etc.

Imatges reals

Amb l’objectiu d’evitar falses expectatives, el sector es compromet a garantir que les presentacions escrites, sonores i visuals siguin fidels a la realitat i no confonguin als menors sobre les característiques del producte promocionat. Per a això, evitaran intercalar en els anuncis imatges reals i de ficció animada, o la juxtaposició de totes dues sense una diferenciació clara En aquells anuncis en els quals es representin joguines de caràcter estàtic en moviment, s’haurà d’apreciar clarament que aquest desplaçament es produeix per l’aportació mecànica d’una mà o similar. 

Els «influencers»

L’autoregulació afecta també a personatges que gaudeixin de popularitat entre el públic infantil com presentadors o participants en programes de televisió, personatges reals o ficticis de pel·lícules o sèries, esportistes, cantants o «influencers». Així mateix, els anuncis no hauran de suggerir que les persones adultes que compren les joguines són millors o més generoses, ni relacionaran l’adquisició del producte amb un major afecte o acceptació social, ni incitaran a l’acumulació compulsiva de joguines. 

Prohibit a través del mòbil

Donat el creixent consum de noves tecnologies per part dels menors, el nou codi inclou un apartat relatiu a la publicitat de joguines a internet. En ell, es prohibeix expressament els anuncis dirigits a menors de 14 anys a través dels mòbils. Quan s’utilitzin jocs amb finalitats de comunicació comercial, s’ha incloure l’edat recomanada del destinatari.

Subscriu-te per seguir llegint