El laberint judicial de les víctimes

La procura es reivindica. A Catalunya, les víctimes tenen dret a un advocat d’ofici des del moment d’interposició d’una denúncia. La llei, però, no inclou el dret a tenir també un professional de la procura, un projecte que s’està estudiant i que permetria facilitar i escurçar els tràmits judicials durant tot el procés i alhora alliberar la víctima de tràmits i viatges als jutjats. Tot plegat amb l’objectiu d’alleujar el procés.

La procura catalana s’ha proposat facilitar el mal tràngol judicial pel qual passen les víctimes que han patit algun tipus de violència masclista. I la manera de fer-ho és garantir que des de l’inici del procés judicial tinguin garantit un procurador d’ofici que s’encarregui de la tramitació d’un procediment judicial que molts cops acaba essent laberíntic per les víctimes.

Ara per ara, quan una víctima que ha patit algun tipus de violència masclista es decideix a posar una denúncia, té dret a l’assessorament d’un advocat d’ofici. En canvi, no tenen dret a un procurador d’ofici si no opten per personar-se al procediment com a acusació particular, un fet que suposa haver d’acusar directament el seu agressor, un requisit difícil pot suposar una barrera. 

No tenir procurador implica, alguns cops, que els processos judicials siguin més lents i difícils: «de vegades han d’anar als jutjats i es troben que potser el procediment s’ha arxivat i no ho sabien, o no els arriba una notificació del jutjat», explica la degana del Col·legi de Procuradors de Girona, Eva García. «Les estadístiques demostren que només es denuncien prop d’un 20% dels casos de violència masclista, i una de les causes és que se senten soles durant tot el procediment judicial», manté. 

García també és la presidenta de la Comissió d’Igualtat del Consell General de Procuradors d’Espanya, i és la instigadora de la proposta de crear a Catalunya un servei de guàrdia de procuradors d’ofici per facilitar i professionalitzar la tramitació dels procediments judicials (tant penals com civils) per aquestes víctimes des del principi del procés. El servei de guàrdies seria d’accés voluntari i els interessats haurien de fer formació especialitzada en violència masclista.

Es tracta d’una proposta que no està contemplada a la llei catalana contra la violència de gènere ni a la Llei d’Enjudiciament Criminal. «Per ara no és un dret reconegut legalment, i per tant no es pot finançar per la Llei de justícia gratuïta», sosté la degana. Mentrestant, altres comunitats com València o Andalusia, han pres la iniciativa de finançar la figura de procurador d’ofici amb altres partides, com ara la del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

García assegura que aquesta representació del procurador d’ofici «escurçaria terminis, facilitaria molt la feina i professionalitzaria el procediment» . La idea ja ha estat proposada al Departament de Justícia, que s’ho mira amb bons ulls, i també la resta d’estaments judicials, com jutges, advocats, policies, forenses i fiscals. La idea és estendre aquest servei gratuït a víctimes de violència masclista, però segons García, seria interessant que es pogués estendre «a altres víctimes especialment vulnerables, com menors i persones amb discapacitat, i també als agressors de violència masclista, perquè de vegades els procediments judicials s’allarguen perquè no se’ls pot localitzar», explica. 

Per ara, el Departament de Justícia està pendent de rebre tota la documentació per poder estudiar el projecte.

«Hem de protegir més que mai a les víctimes, per humanitat, i és un compromís que els procuradors volem tenir amb la societat, podem fer més per elles i és la part social que vol aportar la procura», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint