Objectiu 2030: lluita contra el càncer

La investigació contra el càncer i la implantació més freqüent dels cribratges han aconseguit que la supervivència dels pacients s’hagi duplicat aquests últims 40 anys. La supervivència neta va ser del 55,3% en homes i de 61,7% en dones durant el període 2008-2013, i ara l’objectiu de metges i associacions de pacients és que el 2030 la mitjana ascendeixi al 70%. És a dir, que 7 de cada 10 persones amb càncer aconsegueixin curar-se o que la malaltia es cronifiqui. «És un repte, però ho intentarem», explica el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), César A. Rodríguez, amb motiu del Dia del Càncer, que se celebra avui.

«Espanya té oncòlegs de primer nivell. És el segon país amb més assajos. Es requereix més inversió i un pla definit, però es pot aconseguir», apunta Ramón Reyes, president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l’entitat que el 2023 va llançar la meta del 70%, en el marc de la campanya 'Todos contra el càncer', que busca fons públics i privats per aconseguir un objectiu que ja han aconseguit en altres països.

Es tracta d’un repte compartit però «difícil d’aconseguir», apunta el doctor Jaume Galceran, president de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan). «El càncer són moltes malalties complexes que afecten la vida i la reproducció de les cèl·lules, i frenar-ho és més complex del que pensem. És important posar-se metes quantitatives, però després la realitat el 2030 serà la que serà», assenyala.

Efectivament, el càncer no és una única malaltia i, en molts tumors, Espanya ja ha superat la meta amb escreix. Per exemple, en homes la supervivència neta als cinc anys en pròstata és del 90% i en tiroide, del 86%. I en dones, del 86% en mama; del 89% en melanoma cutani i del 93% en tiroide.

Però hi ha altres càncers molt més resistents i mortífers, com el de pàncrees, del qual només sobreviuen el 7% dels homes i el 10% de les dones als cinc anys. En càncer de pulmó, malgrat estar molt estès a causa del tabac, només sobreviuen el 12% dels homes i el 18% de les dones cinc anys després del diagnòstic. Finalment, fetge i esòfag també es troben entre els tumors amb pitjor pronòstic (13% de supervivència en homes i 16% en dones).

Hi ha consens en el fet que la inversió en investigació ha de prioritzar aquests càncers més resistents. «En una primera fase, els esforços es van centrar en els més comuns, com ara pròstata, mama o còlon. Calia posar tota l’artilleria en els més freqüents. Però ha arribat el moment d’ocupar-se dels altres, que són complexos i alguns, com el de pulmó, també molt prevalents,« indica el president de l’AECC.

De fet, la investigació en càncer pulmó està aconseguint «resultats impensables fa uns anys», segons el doctor Rodríguez. Gràcies a la immunoteràpia, que fa que el sistema immune sàpiga reconèixer i atacar les cèl·lules cancerígenes, i a les teràpies dirigides a dianes concretes, de què es té coneixement a través d’anàlisis genètiques del tumor, «s’està canviant el pronòstic» i augmentant la supervivència.

Amb el càncer de pàncrees, en canvi, «queda molt per conèixer de la biologia del tumor i per recórrer en avenços terapèutics». «És un repte i cal centrar els esforços en aquest tipus de tumors, o en els digestius, que també tenen mal pronòstic. I continuar trobant millores en els càncers més prevalents, ja que la incidència va a l’alça, no es pot descuidar cap àrea terapèutica», apunta el president de SEOM.