Una espectacular caiguda del nivell del níquel en el mar de fa 2.700 milions i 2.500 milions d'anys va poder ser la causa de la Gran Oxidació, l'augment d'oxigen que va permetre la vida a la Terra, segons un estudi realitzat per científics canadencs.

Aquest fenomen hauria causat una "fam de níquel" per als metanògens, els microorganismes productors de metà, que utilitzen enzims dependents del níquel per a processos metabòlics clau, afirmava l'estudi publicat en la revista Nature. L'estudi constata que l'atmosfera original de la Terra contenia molt poc oxigen. Això va començar a canviar fa uns 2.400 milions d'anys quan els nivells d'oxigen van augmentar durant el que els científics denominen la Gran Oxidació.Ja s'havia suggerit que l'Oxidació va ser desencadenada per una caiguda dels nivells de metà en l'atmosfera, però es desconeixia la causa i "la connexió amb el níquel és una cosa que ningú va considerar abans", segons un dels autors de l'estudi, Dominic Papineau, del laboratori de Geofísica del Carnegie Institution (EUA).

Kurt Konhauser, de la Universitat canadenca d'Alberta va analitzar roques sedimentàries conegudes com a formacions de ferro que es trobaven antigament sota el mar en desenes de llocs del món, d'una antiguitat d'entre 3.800 milions a 550 milions d'anys.

I van descobrir que els nivells de níquel en aquestes roques, formades abans que l'atmosfera o els oceans continguessin abundant oxigen, van començar a caure fa uns 2.700 milions d'anys, van arribar a la meitat del seu valor original fa 2.500 milions d'anys i el seu nivell actual fa 550 milions d'anys.

"El moment coincideix perfectament. La caiguda del níquel podria haver preparat el terreny per a la Gran Oxidació", afirma Papineau, segons el qual "pel que sabem dels metanògens, uns nivells menors de níquel haurien retallat severament la producció de metà". Els investigadors apunten que la caiguda del nivell de níquel va ser degut a canvis geològics.

Durant les fases primerenques de la història de la Terra, quan el mantell del planeta estava extremadament calent, la lava procedent de les erupcions volcàniques contindria quantitats relativament altes de níquel, que a causa de l'erosió eren arrossegades fins al mar, cosa que mantenia aquests nivells elevats.

Però en refredar-se el mantell i canviar la composició química de la lava, els volcans van expulsar menys níquel i la seva presència va disminuir en els mars, explica l'estudi. Actualment, encara el níquel és un element present en petites quantitats en el mar.