Dues mirades, la que analitza l'interior i la que es projecta enfora; la recerca d'un llenguatge primegi; i l'experimentació al voltant de la relació entre la poesia i les arts visuals. Aquests són, a grans trets, els eixos al voltant dels quals M. Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) ha creat Un lloc a l'ombra, un poemari que "a partir de la nit i el dolor va evolucionant per transformar-se en llum, en veu, en música". L'experimentació amb la paraula ha dut Font, d'una banda, a plantejar-se el poder "del llenguatge del silenci"; i de l'altra, a establir "un diàleg entre l'art poètica i la pictòrica", en la línia de Ràfols - Casamada. Font considera la seva obra dins la tendència experimental "de buscar un pont entre la poesia i les arts plàstiques", posant com a exemple "pintures que podríem considerar poemes", i la manera com ella mateixa ha acabat plasmant en paraules el que li van suggerir "determinats quadres i fotografies".
