El cineasta britànic Joe Wright es desvincula totalment en aquesta ocasió del films d´època que tant prestigi li han atorgat i opta per un thriller que, de totes maneres, pretén fugir de les convencions del gènere. En aquest sentit, Hanna no es presenta com un film d´acció convencional, sinó com un thriller estrany, diferent i de naturalesa inclassificable. El film combina escenes d´acció pura i dura amb atmosferes enrarides, en les quals predominen escenaris irreals dels contes de fades, extrets de la pròpia experiència del director en el teatre de titelles. Fins i tot, també es pot considerar el film com una mena de road movie que transcorre igualment en la nit cordobesa, el desert del Sàhara i els paratges gelats en els quals la seva protagonista s'entrena per ser l´assassina més letal. "Hanna" pretén esdevenir, doncs, un viatge tant físic com existencial d´una adolescent que cerca la seva identitat.
Destaquen en el repartiment un parell d'habituals de Wright, com són Saoirse Ronan (Expiació: Més enllà de la passió, Camí a la llibertat) i Tom Hollander (Orgull i prejudici, El solista), als quals se sumen un Eric Bana (Munich) reconvertit a heroi d'acció, i una Cate Blanchett que sembla haver agafat gust als papers de perversa i malvada, tal com va fer a Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall. Convé destacar especialment la banda sonora de The Chemical Brothers, treball que mou la cinta a ritme de techno i que fa memorables diversos passatges, aconseguint una vinculació tan poderosa com l´assolida pels Daft Punk en la seva partitura per a Tron: Legacy, o la dels mateixos Chemical en algun dels temes de Cisne Negro.
