e

n caure la tarda, Salvador Dalí abandonava la casa de Port-Lligat, a peu de platja, i es desplaçava fins a L'Hostal de Cadaqués, a l'entorn empordanès on va viure fins a la mort de Gala i el seu retir a Figueres. S'asseia i demanava una ampolla de xampany rosé. Servia una copa, de la qual amb prou feines consumia el que mullava amb un dit, i convidava els presents. Quan acabava de tocar la banda d'aquell dia, demanava que sonés musica d'Elvis Presley.

Eren els anys 70 i Cadaqués era una espècie d'illa remota encallada entre la muntanya i el Mediterrani, on es respirava l'esperit dalinià, amb tot el seu surrealisme i extravagància intel·lectual, refugi de la Gauche Divine, en plena dictadura franquista.

I si Cadaqués era un racó on es podia exercir la llibertat en el seu més ampli sentit, L'Hostal era el seu escenari i el seu temple. "Eren altres temps, i curiosament, en aquells moments de repressió, aquí érem completament lliures", diu amb nostàlgia Marci Pogany, l'italià que va donar vida i excentricitat a L'Hostal durant 40 anys.

A l'ombra de Dalí i la seva creixent fama mundial, van anar passant per Cadaqués i per L'Hostal innombrables famosos: Gabriel García Márquez, Richard Hamilton o Mick Jagger, el qual va arribar a tocar, a petició del mestre, la seva mítica Satisfaction.

Segons que assegura el seu propietari, era l'únic bar que freqüentava el pintor a Cadaqués, i quan s'hi presentava, el local s'omplia de gent. Potser per això i per la seva amistat amb Pogany, a qui va conèixer a través del pare d'aquest, el conegut director de fotografia d'origen hongarès Gabor Pogany -que va participar en el rodatge, anys abans, a l'Hostal, de Los pianos mecánicos, de Juan Antonio Bardem- va accedir a dibuixar i signar el logotip del local.

"Com que mai pagava res, s'havia d'amortitzar d'alguna manera", fa broma Pogany, que es confessa adorador de Dalí, a qui va conèixer de prop i de qui diu, sense dubtar: "Un geni com aquest neix cada mil anys".

El mestre va morir, però no la seva llegenda, que lluny d'apagar-se, ha crescut amb els anys. Així, l'Hostal va seguir sent freqüentat per famosos que arribaven buscant el rastre de la seva memòria. Melanie Griffith o Carlos Santana, Keith Richards o George Harrison, al qual Pogany va fer fora, sense saber que era ell, perquè no estava consumint al local.

Després de 4 dècades i 14.600 intenses i excessives nits de jazz i rock and roll, Pogany va decidir tancar el capítol de les jornades fins a les 6 del matí, els concerts i les tantes ànimes, famoses o no, que van donar vida a un dels llocs més citats a les guies turístiques de la Costa Brava al costat d'elBulli de Ferran Adrià.

El mite continua en un format compatible amb la normativa actual per a centres d'oci nocturns. Pogany ha posat el seu llegendari espai en mans dels catalans Jordi Vendrell i Carme Quintana i l'alemany Andreas Kuska. Ha traspassat el tresor de la seva història i ha vigilat gelosament que se?gueixi plasmat a l'entrada el logotip original; que a les parets es continuïn exhibint les innombrables fotografies on apareixen Antonio Banderas, Sting, Naomi Campbell i, per descomptat, Dalí, i que es conservin les enormes espelmes que van ser característica i fil visual de l'espai underground d'un altre temps.

L'Hostal reobre al mateix lloc, amb alguns canvis a l'interior, adequat com un bar-lounge i afegeix a la seva oferta de còctels i copes una àmplia carta amb tapes exòtiques casolanes on també es fa honor al mestre amb els "Ous Dalí"; amb música en viu un cop la setmana i, això sí, horari només fins a les 3 de la matinada.

Un espai modern que conserva i atresora l'essència del seu esperit, com una espècie de museu de les seves mil i una anècdotes per perpetuar el deliri de les nits dalinianes que l'han catapultat com el local més emblemàtic de Cadaqués.