El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha assegurat que, malgrat que falten capellans, no tancarà cap parròquia. La solució, que ja està funcionant en aquelles més petites, és una aposta pel treball conjunt entre un rector, molts dels quals amb vàries parròquies sota la seva responsabilitat, els seus ajudants i un equip de laics que "se'n preocupi", segons ha explicat el prelat en els programes Camí de Vida i Església Viva. En referència a la delicada intervenció a què va ser sotmès a principis de 2013, Francesc Pardo ha comentat que li ha "marcat" la vida, tot i que ja havia passat per processos semblants anys enrere, quan, per exemple, va estar malalt a causa d'una pneumònia. Tanmateix, la darrera ha estat "més dura". El bisbe va expressar que "hi ha un abans i un després davant d'intervencions d'aquest tipus" i, segons ha citat, en el seu moment, "planteja interrogants per al futur". Pardo també ha tornat a parlar sobre la renúncia de Benet XVI. Ha argumentat que "és un model per a tots, per saber dir quan convingui que potser cal deixar la porta oberta perquè altres puguin assumir els reptes quan un no es veu amb capacitat d'afrontar-los, eclesialment i a tots els nivells, també polític".

El bisbe es troba ara en l'"etapa" final de la recuperació, cosa que implica que ja està assumint la totalitat de les responsabilitats i l'agenda diària. I, així, en les entrevistes, parla del futur de la diòcesi. Segons s'entén de les seves paraules, la continuïtat de la directriu sobre parròquies està ben justificada pel fet que els fidels demanen que no es tanquin les esglésies a causa de la significació que tenen pels habitants. Aquest criteri aboca que els rectors, com a responsables de diverses parròquies, hauran de realitzar les tasques amb una visió de conjunt, però sense que falti cap servei per a cap dels habitants. Alhora, ha d'agafar força la figura dels laics amb missió pastoral, que actuen com a "coresponsables" de la parròquia, ha explicat Francesc Pardo. Actualment, n'hi ha 4, nomenats pel bisbe. Poden ser, en aquest cas, dones, tot i que a Girona són tots homes. La visita a malalts i les celebracions amb absència de prevere són tasques tipus que fan exercint com a "col·laboradors del rector". També els diaques "amb responsabilitat pastoral" i un petit equip de persones que la mantinguin "viva", realitzant "en la mesura de les possibilitats" tasques, com la neteja o la catequesi.

Compromís

En referència a la manca de vocacions sacerdotals, el bisbe Pardo ha raonat que, actualment, el concepte de "compromís" ha canviat en les generacions més joves. Si bé l'Església demana un compromís "permanent" (sacerdoci, vida consegrada...), els més joves el realitzen de manera "puntual". També "influeix" la visó que tenen de l'Església i de la tasca de capellà. "Acostumo a dir que els capellans són valorats quan han de canviar de parròquia o quan moren; durant la resta de temps, es poden trobar molt sols", ha reblat. Francesc Pardo diu que la qüestió vocacional està molt relacionada amb la Pastoral de Joves, que ha d'ajudar els nois que, en algun moment, s'ho plantegin.

Diaconat permanent

La diòcesi de Girona té actualment 7 diaques permanents. Tres més tenen la preparació per a l'ordenació "molt avançada". David Payès, Jordi Pla i Josep Rodeja ja han rebut els ministeris laicals. No són puntuals els homes que presenten la voluntat de ser diaca. No obstant, el bisbe Pardo ha tornat a deixar clar que els diaques permanents "no substitueixen" els capellans.