Els poetes més influents tampoc tenen garantida la publicació de la seva obra. El monumental poemari En el feu de l'Ermitatge, amb el qual l'enigmàtic Miquel Bauçà va guanyar l'any 1993 el premi Miquel de Palol de Poesia, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana, ha quedat inèdit durant 21 anys.

Ara, en el marc del desè aniversari de la mort del poeta, els familiars han arribat a una entesa amb l'editorial Empúries per treure per fi a la llum una obra que consta de 329 poemes i que s'ha conservat gràcies a una única còpia dipositada a la Fundació Bertrana de Girona.

En el Feu de l'Ermitatge es posarà el proper dia 18 a la venda amb una portada del pintor Miquel Barceló i amb un epíleg d'Enric Casasses.

Casasses considera aquesta obra "crucial" en la trajectòria poètica de Miquel Bauçà, perquè ve just després dels seus llibres El crepuscle encén estels (1992) i abans d'El Canvi (1998).

"Per mi és el punt més alt del Bauçà poeta, i això ja és dir molt", conclou Casasses.

Considerat un personatge lúcid i antisocial, Miquel Bauçà (Felanitx, 1940 - Barcelona, 2005), va portar a terme una mena d'estratègia de la invisibilitat per viure en l'aïllament. No tenia ni telèfons, ni adreces ni documents que l'identifiquessin.

"Impossible desplaçament". És el lacònic telegrama que la Fundació Bertrana va rebre el 1993 de part d'un autor que excusava així la seva compareixença a la gala de lliurament. Va ordenar que l'import del premi es diposités en un apartat de correus.

El cadàver de Bauçà va ser trobat en estat de descomposició l'any 2005, 12 anys després de guanyar el Miquel de Palol per decisió d'un jurat integrat per Antoni Puigverd, Jaume Subirana, Pere Gimferrer, David Jou i Francesc Parcerises.

Musicat i interpretat pel cantant gironí Conrad Sala, Bauçà era partidari de la sobirania de Catalunya i havia ingressat al PSUC, si bé la militància partidista no el va satisfer i se'n va desfer aviat.