Un equip de l'European Society for Translational Antiviral Research ha traçat les "rutes de propagació" que va experimentar el virus del VIH a tot el món després que aquest arribés als Estats Units a principi dels 70, i assenyala al turisme i el comerç com factors clau. L'estudi -que ha comptat amb la participació d'Institut d'Investigació de la sida IrsiCaixa- apunta que l'expansió del subtipus B del VIH-1, el cep del virus més abundant a Europa, Austràlia i Amèrica, reflecteix els esdeveniments geopolítics de la segona meitat del segle XX.

Des que el Virus de la Immunodeficiència Humana de tipus 1 (VIH-1) va ser descobert a principi dels vuitanta, a Occident ha predominat el subtipus B d'aquest virus, que va arribar als Estats Units des d'Àfrica a través d'Haití. No obstant això, el patró de la propagació posterior segueix sent poc conegut. Segons la investigació, recollida per la revista Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases, els ceps d'Europa de l'Est i Occidental no es van barrejar entre ells fins a la caiguda del Teló d'Acer, quan la migració entre les dues regions va ser menys restringida. Dels resultats de l'estudi es desprèn que factors com el comerç internacional, el turisme o els moviments migratoris tenen un paper rellevant en la dispersió del VIH en àmbit internacional.

Els investigadors han analitzat gairebé 9.000 genomes de ceps del VIH-1 del subtipus B provinents de 78 països, amb l'objectiu de "mapar" la seva expansió en el món durant els últims 50 anys. Per als científics, l'esmentada investigació avala la teoria que adverteix que per eradicar la malaltia caldrà intensificar les mesures tant a nivell local com supranacional. Segons l'investigador de IrsiCaixa Roger Paredes, aquests resultats demostren una vegada més que les epidèmies "no entenen de fronteres".

L'estudi científic mostra també que el virus va viatjar des d'Amèrica del Nord fins a Europa Occidental en diferents ocasions, mentre que Europa central i Oriental van quedar aïllades durant la més gran part de l'inici de l'epidèmia.