Qui té el poder? Aquesta és la pregunta que es va fer ahir el periodista Albert Om per inaugurar la Setmana dels Rahola, i malgrat deixar clar de bon principi que no tenia una resposta clara, la seva xerrada va servir per reflexionar sobre quins mecanismes mouen els poders polítics i econòmics i com aquests poden ser qüestionats per la ciutadania. També va advertir que actualment patim una «sobredosi de política» als mitjans -«hi ha algunes tertúlies polítiques que no són gaire diferents a Sálvame»- i va subratllar el risc que té el periodisme de caure en el populisme: «Tots volem una bona audiència, aconseguir clics, tuits... i, al final, sembla que el món s'acabi amb una nova polèmica cada dia», va assenyalar. En aquest sentit, va afirmar que «si Twitter fos un bar, jo no hi entraria», ja que habitualment s'hi respira mala maror i bona part dels usuaris són gent emprenyada. Tot i això, Om va reivindicar el paper del periodisme i va advertir que la professió està en risc de quedar diluïda: «Fem mandra i tothom se'ns vol saltar, des de Donald Trump fins a Leo Messi», va advertir.

Davant d'un nombrós públic format en bona part per estudiants de la facultat de Lletres de la UdG, Om va descriure els vuit elements que, al seu parer, defineixen el poder. En primer lloc, va deixar clar que «el poder vol discreció», ja que aquesta és la millor manera de perpetuar-se. També va apuntar que el poder «és endogàmic», i va advertir que la relació entre polítics i periodistes, en alguns moments, ha estat «excessivament promíscua». Una altra característica del poder, segons Om, és que «a ningú li agrada admetre que el té», i va advertir que, quan es veu amenaçat, en alguns casos es poden dedicar més esforços a protegir el poder que no pas a exercir-lo. Això, va indicar, crea conflictes entre diferents poders que volen mantenir «la seva part del pastís». I és en aquest moment, va indicar, que el poder té por de perdre l'hegemonia. Segons va dir, estem immersos en un procés de repartiment de les quotes de poder, de manera que alguns sectors del poder se senten cada cop més acorralats.

D'altra banda, Om va indicar que la crisi ha fet més visible que mai el poder econòmic. En aquest sentit, va advertir que les capçaleres «que viuen amb el cul llogat», perquè depenen de subvencions o crèdits amb els bancs, estan perdent la seva esfera de poder. En canvi, va indicar que els periodistes, a nivell individual, estan guanyant poder gràcies a les seves marques personals. De fet, va assenyalar que ell seria capaç de pagar per un «Spotify de periodistes», en què pogués llegir els articles dels professionals que l'interessen més enllà de les seves capçaleres.

Finalment, també va advertir que «s'estan movent les cadires del poder», i que la ciutadania s'ha adonat que té més poder del que es pensava. Tot i això, va indicar que aquest moment d'incertesa fa que «tothom ataqui a tothom», fet que s'ha traduït en una lluita constant per l'audiència, especialment als mitjans audiovisuals. Davant d'això, Om va animar els periodistes a tenir veu pròpia i a ser capaços d'enviar missatges que vagin a contracorrent.

Abans d'acabar, també va reflexionar sobre la precarietat laboral i la pressió que pateixen els periodistes a l'hora de fer la seva feina: «Tenim la millor feina del món, però moltes dificultats per exercir-la», va indicar.