Els premis honorífics Liberpress de Girona distingiran aquest any el dibuixant d'humor Jaume Capdevila «Kap» pel seu compromís amb la llibertat d'expressió; l'escriptor Bernardo Atxaga per escriure des de l'«honestedat» sobre temes com el terrorisme o la Guerra Civil; el director de cinema italià Paolo Bianchini pel seu treball de defensa dels nens més desfavorits, i la cantant grega Maria Farantouri pel seu compromís amb els drets humans.
Així ho va anunciar ahir en una roda de premsa l'advocat Carles McCragh, que presideix l'Associació Liberpress, al costat de Pere Vila, president de la Diputació de Girona.
Pel que fa a associacions, enguany es reconeix el treball del moviment feminista Femen que comparteix guardó amb representants del poble yazidita, una minoria religiosa molt perseguida.
També es reconeix la trajectòria de Greenpeace i de Pallassos sense Fronteres. La cerimònia del lliurament dels premis, que arriben a la 19a edició, serà el 6 d'octubre a l'Auditori de Girona, en una gala presentada per Clara Jordan que comptarà amb l'actuació de The Maria's.
Els premis LiberPress tenen la voluntat d'obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació a la societat i al mateix temps volen reconèixer aquelles persones i entitats que són un «exemple» per la seva defensa dels drets humans, la solidaritat i les llibertats.
McCragh va explicar que el Premi Memorial LiberPress vol recordar la figura de Salvador Puig Antich (1948-1973), torturat i condemnat a mort per un consell de guerra militar, víctima d'un judici sense garanties. Va ser l'última persona executada amb garrot vil a la presó Model de Barcelona.
Sobre Femen, premi Catalunya, McCragh va recordar que els seus integrants, que són gairebé només dones, es manifesten despullant-se davant el que consideren el totalitarisme i la hipocresia del poder i contra el masclisme, l'explotació de la dona o la pena de mort, entre d'altres.
Comparteixen el premi Catalunya amb representants del poble yazidita, per la «persecució i patiments soferts durant tota la seva història com a minoria religiosa de l'Orient Mitjà, especialment en els darrers anys.
El premi Camins és per a Roser Rosés Senabre, qui amb més de 90 anys és voluntària al Museu d'Història de Catalunya, on forma part del Consell de Savis, per explicar les seves vivències.
