Sergi Bonet ens rep a l'edifici del rectorat de la UdG, però ja no com a rector, sinó com a candidat a les eleccions que tindran lloc els propers 29 i 30 de novembre. En aquestes eleccions s'enfrontarà, si no es presenta cap més candidatura, a Joaquim Salvi, fins ara director de l'Escola Politècnica Superior. Les parets del Campus Barri Vell on hi ha l'edifici del rectorat són plenes de pintades: «Votarem», «Llibertat presos polítics», «La vida és prendre partit». El nom oficial de plaça Sant Domènec ha quedat amagat sota un cartell que anuncia la «Plaça de la República». La política s'infiltra a l'entrevista.

Si la vida és prendre partit, quin partit pren vostè en aquest moment de polarització?

Com a ciutadà, crec que s'ha de fer un referèndum vinculant. En aquest referèndum jo votaria a favor de la independència. Com a rector, ara en funcions, si la comunitat universitària m'atorga un segon mandat, he de prendre una posició institucional d'acord amb el que correspon a un centre d'educació superior. Per tant, he de posar per davant els valors de la pau, la democràcia i la llibertat d'expressió, i el respecte a la diferència. He d'estar decididament a favor de l'educació, que és l'arma més potent per canviar el món.

Amb tantes mobilitzacions al carrer, mig govern a la presó i l'altre mig a l'exili, què ha de fer la Universitat?

La Universitat ha de fer el que està fent: defensar la llibertat d'expressió, la pau i la democràcia, i denunciar la violència. El rectorat de la UdG ha convocat aquesta arrencada de curs la comunitat universitària a mobilitzacions per defensar el dret a decidir de la gent. La primera va tenir prop de cinc mil persones. Les mobilitzacions són voluntàries. També ens hem mobilitzat per denunciar els empresonaments dels Jordis i dels representants legalment escollits pel poble. Des del meu punt de vista són presos polítics.

Es pot garantir una recerca i docència de qualitat amb les mobilitzacions i els empresonaments?

Sí. Tot el que està passant afecta les persones individualment. Als d'una opció política i als de l'altra. Sobta que, després de tants anys de democràcia, les idees puguin ser perseguides. I la gent se'n va a dormir amb això al cap. Però no afecta la recerca i la docència perquè són professionals i poden tirar endavant la seva feina, com fa la resta de la societat.

Afecta el finançament universitari el control de les institucions catalanes amb l'aplicació de l'anomenat 155?

Afecta sobretot des del punt de vista de la recerca. El finançament que rep la Universitat ve de la Generalitat i dels ingressos per matrícules, que representa aproximadament un 72 i un 28 per cent, respectivament. El problema és que ara s'exigeix a qualsevol moviment intern o extern una certificació que cap despesa va a favor de l'organització d'un referèndum o de la independència.

Estan obligats a fer cada vegada aquest certificat? Des de quan?

Sí. Des de fa uns dos mesos aproximadament. Sense la certificació, els bancs no ens fan cap transferència. I això retarda els pagaments si cal fer compres o fins i tot si cal comprar un bitllet d'avió per tornar d'unes jornades científiques que s'han fet a l'estranger. Hisenda ha de donar autorització de tots els pagaments i això els retarda. Hi ha incertesa i no ajuda al desenvolupament normal dels projectes, també dels que financia Europa. Les universitats catalanes hem presentat una denúncia a Brussel·les perquè estiguin al cas dels retards.

Si abans les universitats s'entenien amb un director general i amb un conseller, en aquest moment amb qui ho han de fer?

Estem en una situació d'incertesa. Vam començar amb el conseller d'Empresa i Ensenyament, Jordi Baiget. El va substituir Santi Vila, però per un període tan curt, aproximadament un mes, que no ens vam poder ni reunir. Amb l'aplicació del 155 i el cessament del Govern de la Generalitat, ens queda el secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, i el director general d'Universitats, Josep Pallarès, que no han estat cessats.

Com veuen ells la situació?

Ens han dit que la situació és d'una gran incertesa perquè el pressupost del 2017, pendent de tancar, encara té moltes partides que no se sap si seran ingressades o no. Ara tot depèn del ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis De Guindos, que és la persona que substitueix la conselleria d'Universitats i Empresa. La setmana passada ens van reunir a tots els rectors per parlar de les partides que encara s'estan negociant amb el ministeri per veure de quina manera les universitats poden rebre tot el que ja era un compromís amb la Generalitat.

El pressupost del 2017 no estava aprovat encara?

No. El de les universitats no estava aprovat. I això vol dir que algunes partides que estaven compromeses, en aquest moment no se sap si quedaran bloquejades.

Per exemple?

L'acord de l'1 per cent d'increment del salari dels treballadors. La Generalitat ja va autoritzar que les universitats ho paguessin. Totes ho hem pagat exepte, crec, l'Autònoma de Barcelona. Ho hem pogut pagar les universitats que teníem romanents de l'exercici anterior, per avançar el pagament, però no hem rebut la transferència de la Generalitat i no sabem si la rebrem. Això per a la Universitat de Girona pot significar uns 600.000 euros.

Per tornar a presentar-se a rector en les circumstàncies actuals a un li han d'agradar les dificultats, no?

(riu) Em presento perquè em fa l'efecte que la UdG ha de completar el projecte anunciat. El context socioeconòmic i polític posa en risc la Universitat. L'educació superior per a mi, com he dit moltes vegades, ha de ser gratuïta. I no sembla que els corrents vagin en aquest sentit. La intervenció de la Generalitat em preocupa moltíssim perquè jo aposto per una educació gratuïta i perquè les universitats tinguin un finançament comparable al dels països de l'OCDE, i estem molt lluny d'això. Jo vull una universitat catalana, pública, molt arrelada al territori i molt internacionalitzada. Encara queda feina per fer.

Com pot resumir els punts del seu programa com a candidat a rector?

Hi ha una altra frase que resumeix el que vull expressar. Nelson Mandela deia que un guanyador, i jo poso entre parèntesi la UdG, és aquell somniador que no es rendeix mai. I aquesta és una universitat que, segons la revista Nature, ha estat la més emergent en el període del 2015 al 2016 i, segons els indicadors de la revista, ha tingut un creixement del 307 per cent. També diu que serà una peça clau en els reptes del planeta. Així mateix ho diu. A partir de tot això que s'ha pogut dir, el meu repte és fer més UdG. L'etiqueta de la meva candidatura serà «més UdG».