El Bisbat de Girona acaba de recuperar dues peces més de la valuosa Arqueta de Sant Martirà del Monestir de Sant Esteva de Banyoles. Es tracta de les figures de Santa Anna i Sant Cristòfol, que pròximament seran presentades en públic. No ha transcendit si s´ha hagut de pagar a canvi de les peces. L'any 1980, Erik el Belga, considerat el més important lladre d´art del segle XX, va robar les 28 peces de plata de l'arqueta, de les quals 23 han estat recuperades i 5 encara no s'han localitzat.

L'advocat Carles Mascort va tenir notícia fa unes setmanes de l'existència de les dues peces. L'una estava a Londres i l'altra a Brussel·les. Mascort, advocat del Bisbat encarregat d'investigar el parador de les peces de l'arqueta des de l´any 2005, ha viatjat aquesta mateixa setmana a Londres i a Brussel·les i les peces ja són a Girona, en un indret que per raons de seguretat no es pot revelar.

Figures excepcionals

«Són dues peces excepcionals, molt boniques, i es troben en perfecte estat de conservació», ha declarat Mascort al Diari de Girona, però s'ha reservat la identitat de les persones o institucions que en aquests moments tenien en el seu poder les figures.

Amb aquestes dues ja són 23 les figures recuperades d'una arqueta que va ser obrada entre 1413 i 1453 al taller gironí dels Artau, i que formava part del patrimoni del Monestir de Sant Esteve de Banyoles fins que l'11 de gener de 1980 va ser desmuntada i les seves figures robades per la banda del lladre anomenat Erik el Belga, en un dels cops més sonats donat al patrimoni històric i cultural europeu.

En aquests moments falten encara cinc figures per recuperar: Sant Pau, Sant Pere, Sant Esteve, Sant Miquel i Santa Cecília. Amb aquestes figures es completaria l´arqueta de Sant Martirià, espoliada ara fa 38 anys.

Mascort es mostra optimista: «Tinc esperances que se'n podran recuperar més, però cal dir que no serà fàcil».

René Alphonse van den Berghe «Erik el Belga» va ser detingut diverses vegades i, el 1976, condemnat a 10 anys de presó a Bèlgica. Després de fugar-se, va protagonitzar nombrosos robatoris a monestirs i esglésies de l´Estat espa­nyol que gaudien d´escasses mesures de seguretat. Els deutes amb la justícia van portar el lladre de nou a la presó, aquesta vegada a la Model de Barcelona, però va arribar a un acord amb les autoritats per guanyar la llibertat provisional a canvi de col·laborar en la recuperació de les peces ell mateix i la seva banda havia robat.

Després de 35 mesos i 1.500 obres recuperades, va abandonar la presó el 1985 i va ser absolt de 14 judicis pendents. Des d´aleshores viu a Màlaga, on continua treballant amb a policia en la recuperació d´obres d´art. Ha publicat les seves memòries, Por amor al arte, de l´editorial Planeta.

Una de les recuperacions més dificultoses de les figures va ser que tenia per protagonista la col·leccionista holandesa Johanna Maria Josée Dinjens, operació que es va poder fer l´any 2010.

En aquella ocasió, el Ministeri de Cultura va reconèixer a través d'una pregunta parlamentària del diputat gironí de CiU Jordi Xuclà que va pagar 540.000 euros per la recuperació de les figueretes en mans de la col·leccionista.