El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) assenyala la necessitat de prioritzar l'accés a la cultura de la població i reclama més recursos al Govern, que, assenyala, només destina un 0,7% del seu pressupost a la cultura, no el 2% que des del sector cultural fa anys que demanen.
Segons el CoNCA les dades són preocupants: només un 22% de la població catalana es beneficia de les polítiques culturals i aquesta població correspon al sector més format i amb més nivell econòmic. "Creiem per tant que hauríem de centrar l'atenció els pròxims anys en el vincle de l'àmbit de la cultura i el de l'educació", ha emfatitzat Gemma Sendra, videpresidenta del CoNCA en la presentació de l'Informe anual de l'Estat de la Cultura i de les Arts.
El capital educatiu i la classe social són els factors que més determinen la percepció de la cultura i els hàbits culturals de la població catalana, fet sobre el qual des del CoNCA volen posar especial atenció. Les dades parlen per si soles: mentre que un 80% de la gent amb més ingressos manifesta que la cultura té una importància alta en la seva vida, entre la població amb rendes baixes no arriba al 40%.
Per fer front a aquesta situació, el CoNCA proposa buscar sinergies amb el sector educatiu i introduir la cultura a les escoles des de les primeres edats. "No només fent educació artística, sinó aportant la creativitat a l'educació", ha assenyalat Sendra.
"Hauríem de dissenyar polítiques orientades a l'educació cultural, si no, no aconseguirem que això canviï", ha dit Mercè Gisbert, secretària del CoNCA, que considera que no s'ensenya prou bé la importància del fet cultural.
"No hi ha cultura sense educació i sense aquestes dues premisses estem condemnant una part substancial de la societat a quedar-se en una posició marginal", ha subratllat el president de l'ens, Carles Duarte.
Una mirada holística de les polítiques culturals
A part de més recursos econòmics, el CoNCA reclama al Govern una mirada holística de les polítiques culturals. En aquest sentit, consideren que els departaments de cultura han de ser "porosos i transversals" i tenir influència en totes les àrees de govern: economia, turisme, immigració, tecnologia, educació i participació.
Sendra ha dit que "les polítiques culturals no poden quedar recloses en les competències que tenen des dels anys 80", ja que "la cultura impacta en tots els sectors i ha de poder ser útil en tots aquests àmbits".
Alguna de les propostes del Consell passen per aconseguir que el preu no sigui una barrera d'accés a les activitats culturals i que s'adeqüi a cada ciutadà. Sendra ha criticat que hi ha recursos centrats en la difusió, però no en democratitzar la cultura.
L'estudi de l'Estat de la Cultura i de les Arts també assenyala que hi ha una diferència molt gran entre la percepció que la gent té de la importància de la cultura i l'ús que en fa. Un 90% de les persones enquestades perceben la cultura com a molt important, però aquesta dada no es ratifica en la seva implicació ni pràctica cultural. L'edat també és un factor clau, ja que, a menys edat, menys reconeixement de la importància de la cultura com a articuladora de la societat.
L'informe, que es presentarà el dia 28 de novembre al Parlament de Catalunya, radiografia anualment el sector cultural i defineix la situació actual com una "crisi estancada", que "no convida a l'entusiasme". Tot i això, es nota que el moment més greu de la crisi econòmica va de baixa i hi ha un inici de remuntada. Algunes de les conclusions són l'estancament de la facturació de les indústries culturals i dels seus públics.
La cultura en dades
Hi ha una evolució lleugerament positiva des del 2013 de la creació d'empreses culturals i d'ocupació. Tot i això, la productora cinematogràfica i membre del plenari del CoNCA Isona Passola ha matisat que aquesta dada té molt a veure amb l'evolució general de l'economia del país. Pel que fa al pressupost públic, se segueix amb els mateixos percentatges d'aportació que en anys anteriors.
Les indústries culturals incrementen lleugerament la seva facturació, amb l'excepció de la música popular, que cau. Les empreses que desenvolupen videojocs i les discogràfiques són les que més creixen, seguides de les empreses d'arts escèniques i les de música clàssica. La cara negativa de la moneda és la facturació de les sales de cinema, que fa tres anys que està estancada, i la de la música popular, que ha caigut en els darrers exercicis. Les editorials creixen, però poc, només un 0,2%.
La valoració dels públics culturals és molt similar al de l'activitat de la indústria. Creixen els assistents a concerts de música clàssica i teatre, mentre que s'estanca l'assistència al cinema i retrocedeix el públic de la música popular. Destaquen les dades del cinema català, amb un augment d'espectadors de les pel·lícules en versió original catalana. Tot i això, la quota de pantalla de les produccions del país ha caigut en 570.000 espectadors.
L'activitat del sector cultural presenta una bona tendència pel que fa al nombre de títols editats pel sector editorial, mentre que cauen el nombre de discs editats en català. Des del CoNCA celebren el creixement de les activitats a museus, col·leccions, biblioteques i galeries d'arts del país. Per contra, s'ha produït una reducció del nombre de representacions programades pels teatres catalans, malgrat que el nombre d'espectadors al teatre s'ha incrementat.
Tradició associativa
Catalunya té actualment 3.243 associacions culturals. El 7% dels catalans formen part d'alguna. El 70% tenen un pressupost inferior a 10.000 euros. Hi ha gairebé 500.000 associats i 46.000 voluntaris.
Pel que fa al gènere, el percentatge de dones que llegeixen llibres és més elevat, un 66% front un 54% d'homes. En lectura de diaris, un 58% dels lectors són homes i un 42% dones.
