Uncanny valley

Concepte, direcció i autoria: Stefan Kaegi (Rimini Protokoll). Text, veu i cos: Thomas Melle- Animatronic: Chriscreatures. 25 de novembre. Sala la Planeta.

S'acaba l'espectacle i... cal aplaudir un robot, que ni tan sols sap que rep l'ovació i que no ha fet res per merèixer-la, més enllà de complir la missió amb què l'han programat? El dubte (un dels molts que planteja) arriba després d' Uncanny Valley, que Rimini Protokoll ha dut al festival Temporada Alta de Girona amb un únic actor sobre l'escenari: un robot amb la veu i el cos de l'escriptor Thomas Melle.

L'aparell, amb què el col·lectiu reflexiona sobre la robòtica, parla, es mou i s'escura la gola d'una forma tan autèntica com ho faria la persona en qui s'inspira, famosa a Alemanya per abordar, des de la literatura, la bipolaritat que pateix.

De la inestabilitat de l'original a l'estabilitat de la còpia, que en acabar, restava tan impassible com el públic, que només va arrencar a aplaudir quan el personal de la Planeta va aparèixer per posar tanques a l'escenari i deixar-los acostar per veure que, sota la closca oberta de l'humanoide, no hi havia cap rastre d'humanitat.