Gabriele Baldocci, piano.
Auditori de Girona. 10 de febrer.
La Temporada Ibercamera ha tingut l'encert de portar a Girona un gran pianista que està enregistrant moltes músiques en el que és un procés interessantíssim de creixement artístic extraordinari. Tot i que al principi del concert, Chopin no acabava de convèncer, no es va fer esperar el retrobament amb el gran art del piano perquè Baldocci és un músic que s'arrisca no només amb la dificultat de les obres, sinó també perquè les músiques estiguin dites per primera vegada encara que formin part del repertori més conegut.
Amb Chopin hi va haver lluita aferrissada per tornar a dir aquest torrent de música passional i sincera amb gran encert de virtuosisme i veritat que despren aquest artista. Va treballar de valent sense manierismes per oferir una gran mostra de talent i compromís arriscant molt sobre l'escenari.
Tot això també va tenir el mateix ressò amb la transcripció de la cinquena de Beethoven que va escriure el gran Liszt. Si aquest darrer va ser excepcionalment brillant com a pianista i com a compositor, no ho va ser menys la voluntat de Baldocci per oferir una versió reveladora i pregona d'aquesta simfonia-miracle del mestre de Bonn. Va traçar amb coratge els caràcters heròics i hipnòtics d'aquesta obra amb mestria.
Una música simfònica gloriosa que transportada al piano podria resultar rídicula esdevé excepcional i trasformadora gràcies al seu gran treball.
Les propines es van agrair molt perquè de nou van ressonar amb vibrant magnetisme. Gairebé se li va fer petit el piano Steinway de la sala que respon amb dignitat però no fa fer justícia al gran impuls de l'intèrpret. Baldocci ja és un gran pianista que apunta cap a grans fites.
Una vegada més em reafirmo que cal estar atent i no fer cas només de la fama dels grans referents. Per mi és un descobriment extraodinari!
