Autor: Arthur Miller. Direcció: Sílvia Munt. Intèrprets: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. 15 de març. Teatre Municipal de Girona.
Una pila de cadires amuntegades a les golfes des de fa setze anys, tants, com el temps que fa que la família es va trencar; una arpa amb la caixa de ressonància esquerdada; un armari ple de vestits que han viscut èpoques millors; una calaixera que acumula pols i uns vells florets d'esgrima, de quan tot anava bé; poca cosa més queda dels Franz com a tals.
La venda d'aquests darrers vestigis familiars són el punt de partida d'El preu, d'Arthur MillerEl preu; una excusa per al retrobament de dos germans: en Víctor, un modest policia, i en Walter, un cirurgià de renom. L'un es va quedar a cuidar el pare després del crac del 29, l'altre va marxar per centrar-se en la seva carrera professional; fa gairebé dues dècades que no es parlen i la distància física no és l'única que els separa.
El text, recuperat per Sílvia Munt i que divendres va passar pel Teatre Municipal de Girona, esquiva el que podria ser una història de bons i dolents, perquè l'espectador pot entendre perquè un es va quedar i l'altre es va allunyar.
A fer pròxims els dos personatges hi ajuden els seus intèrprets, Pere Arquillué, que posa cara al germà vençut traspuant resignació a cada moviment i frase, i Ramon Madaula, que es mou entre l'orgull de qui creu que va fer bé i el remordiment d'haver deixat l'altre a l'estacada. Rosa Renom, que fa de l'esposa de Víctor, observa destrossada com es diuen tot el que han callat, i el contrapunt el posa Lluís Marco, convertit en l'excèntric taxador que ha de posar preu als mobles.
Munt ha optat per no traslladar el muntatge a l'actualitat; fa que el públic flairi com l'aire clàssic s'escola per l'estança mentre les ombres que entren per la finestra s'allargassen a la paret, que escolti el característic so de la ràdio d'abans i senti a parlar del crac borsari, sense que quedi tan lluny com podria semblar.
En el fons, el que explica El preu és aquí mateix: cada tria és renunciar a una altra cosa. Cada pas endavant descarta una altra possibilitat, genera un sacrifici i, a vegades, ens enganyem pensant que ha estat per anar a millor.
