El director de cinema Albert Serra ha estat un dels tres realitzadors de l'estat espanyol guardonats al Festival de Cannes, que va posar punt i final a la seva 72a edició aquest cap de setmana i que va reconèixer amb el Premi Especial del Jurat de la secció Un Certain Regard.
«Mai es podrà fer una cosa interessant i que a més tingui l'acceptació i el reconeixement del públic, és un miratge pensar-ho», va dir ahir el cineasta banyolí durant una entrevista telefònica concedida amb motiu del seminari que ofereix aquesta setmana a l'Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM).
Serra ha estat un dels espanyols, amb el director gallec Oliver Laxe i l'actor malagueny Antonio Banderas, guardonats en la 72a edició del Festival de Cannes. El jurat ha lloat la seva pel·lícula Liberté, una història sobre el sexe i el desig que pren com a context el segle XVIII.
Segons la seva opinió, «el cinema d'autor ja no té la repercussió en el públic que tenia abans» i «molts» han optat «desesperadament» per entrar «en un món nou».
Afirma que no se sent «incomprès», però reconeix que hi ha una «autocensura de la tirania de l'èxit». «Algunes pel·lícules, per la seva dificultat intrínseca, en un art que costa tants diners, poden demanar-te una força de voluntat superior per no caure en temptacions d'agradar al públic i de fer coses més fàcils», ha admès.
Per Serra, els cineastes que estan en «els marges» són els que «no estan a Cannes» i, en aquest sentit, creu que està «en la centralitat». Segons la seva opinió, si es parla d'«espectadors», es considera que té més públic en altres països. «Un dia veurem quins són a la perifèria mental i estètica», afirma el cineasta, que al·ludeix a les pel·lícules produïdes per televisions que només es veuen a Espanya.
«Íntim i descarnat»
Segons ha assenyalat el director, aquesta pel·lícula, Liberté, que aborda un tema «íntim» i «descarnat», està connectada a la seva vida en la mesura en què «el desig», la «dificultat de comunicació» i la «reticència entre els cossos i la falta d'harmonia afecta tothom».
Segons ha indicat, «el sexe toca una part més íntima que la violència» i «afecta a tots». «No és difícil separar-se del filtre d'un mateix. L'opinió sol ser molt interessada, ens reconeixem o ens vam escapar de nosaltres mateixos», diu Serra, que destaca la dificultat que suposa amb aquest film abstreure's del «jo íntim» i «valorar la pel·lícula en la seva justa mesura».
En el seminari que impartirà a Madrid aquesta setmana, el director català abordarà la seva «metodologia» i la seva manera de treballar «en totes les fases en una pel·lícula», aprofitant-se del «caràcter» i de les «virtuts» d'un mateix.
Unió Europea, «patètica»
Serra afirma que no li interessa la política i que no ha votat aquest cap de setmana a les eleccions municipals i europees. «Segueixo la màxima de Karl Lagerfeld, qui deia que coneixia tan bé el backstage de la política que no li interessava».
En aquest sentit, el director d'Honor de cavalleria ha manifestat que li interessa «encara menys» la Unió Europea, que qualifica de «desastre total» i que considera un «instrument fallit, fracassat i patètic». Segons ha lamentat, la UE hauria de ser un òrgan per «llimar diferències» i, segons critica, s'ha convertit en un «sense sentit absurd» en què les empreses «no paguen impostos» on «els rics són més rics i els pobres més pobres».
