Christian Tetzlaff, violí
Claustre de la Catedral de Girona. 02 de juliol
El violinista Christian Tetzlaff mereix els llorers de la glòria per un concert memorable però amb la incomprenssible excepció de les dificultats que va patir en la sonata i partita números 1 de la primera part del concert. La veritat és que va fer patir molt en l'inici amb una poètica fora de lloc i amb dificultats evidents amb els tempi més vius i en la tècnica.
De fet, va tocar amb l'ajuda de la partitura aquestes dues primeres peces fins que va encetar la sonata número 2 en què les coses van canviar substancialment transformant-se en un concert extraordinari per la dicció de gran calat, la rotunditat de la sonoritat i l'equilibri solemne de la polifonia, amén de la perfecció tècnica.
L'Andante d'aquesta sonata va sonar, per exemple, amb la plenitut que tenen els grans intèrprets. La Ciaccona de la partita número 2 va ser trepidant i profunda. Executada amb un tècnica d'altura,Tetzlaff va aturar el temps i l'espai amb la seva energia tempestuosa, rica en caràcters i intensions.
Virtuosisme i musicalitat es van donar la mà en la segona part de l'espectacle fent-nos oblidar els problems de l'inici. L'art sobirà d'aquest mestre va obrir un espai màgic en què aquestes obres tan complexes van adquirir la plenitud de les grans versions.
Tetzlaff té una butaca reservada en l'Olimp dels grans per interpretacions com aquesta que permeten apropar-nos al gran art del violí en el seu estat més pur. Honor i glòria per aquest violinista fulgurant i irrepetible.
