25 de agost de 2019
25.08.2019
Diari de Girona
Marc Gili

«S'està traslladant la història capitalista a les cançons, que ara són productes»

Nascuts a principis de la dècada dels 2000 al caliu de l'escena independent de Barcelona, Dorian és avui una de les bandes més consolidades del panorama musical iberoamericà.

25.08.2019 | 00:02
Dorian són Marc Gili, Belly Hernández, Bart Sanz, Lisandro Montes i Víctor López.

Nascuts a principis de la dècada dels 2000 al caliu de l'escena independent de Barcelona, Dorian és avui una de les bandes més consolidades del panorama musical iberoamericà. El seu cinquè disc, «Justicia Universal» (Intromúsica Records, 2018) fa un pas més en la mescla de «new wave» i electrònica. Marc Gili aborda en els seus versos temes com la solitud urbana, l'angoixa i el canvi climàtic. A punt de tornar als Estats Units per tercera vegada en la gira Justicia Universal, Dorian faran parada el pròxim divendres 30 d'agost a l'Acústica de Figueres. Amb més de cent concerts en nombrosos països a les esquenes, el cinquè àlbum de la banda barcelonina seguirà girant fins al desembre.

És el primer cop que visiten l'Acústica de Figueres. Què esperen del festival?
Coneixem la trajectòria del festival i per nosaltres és una oportunitat d'ensenyar el nostre espectacle a un altre tipus de públic. Amb aquest disc vam voler treballar molt Catalunya: també estarem al Mercat de la Música Viva de Vic i vam tenir l'oportunitat de tocar dues nits seguides a Razzmatazz quan vam presentar-lo. D'alguna manera, l'Acústica era una parada obligatòria dins d'aquest circuit, i ens fa molta il·lusió.

Havent nascut el 2005, han viscut l'abans i el després de l'auge de les xarxes socials i les plataformes de streaming. Creuen que els beneficia?
Vam començar en un moment d'esfondrament de la indústria musical. Vam haver d'aprendre a fer servir moltes eines, més enllà de les típiques, per fer arribar la nostra música, i una d'elles va ser internet. En el cas particular de Dorian, vam tenir la sort que una de les cançons del nostre segon àlbum, Cualquier otra parte, es va fer tremendament viral. A partir d'això, vam tenir l'oportunitat de fer que la nostra música s'escoltés a molts indrets: es va començar a punxar molt als clubs, en bars i ens va obrir les portes als festivals, que han estat la nostra gran ràdio. Crec que internet ha estat molt positiu per l'escena independent en general. L'èxit del trap i de les músiques urbanes no s'explicaria sense internet. Ara bé, també és una fal·làcia pensar que això ho és tot. Internet és com un trampolí, que a nosaltres ens ha servit i a molts d'altres també, però a partir d'aquí un ha de treballar molt fort per aconseguir que el seu projecte i la seva música tiri endavant al llarg dels anys.

Una cosa és tenir visualitzacions i una altra diferent és vendre entrades i discs...
És increïble la diferència d'impacte que pot tenir un artista en plays i les entrades que ven. Depèn molt de l'edat del target que estigui fent aquest clic, de la cultura de directe que té el públic de l'artista, si està acostumat a anar a concerts o no... És una mica enganyós, a vegades.

La crisi de les discogràfiques els ha generat pressió a l'hora de compondre i produir?
A l'inrevés. Nosaltres mai hem fet una cançó pressionats creativament ni pel nostre equip, ni per nosaltres mateixos ni per l'entorn. Dorian és un grup que mai ha traït o modificat el seu impuls creatiu o el seu so per entrar dins d'una escena o d'una ràdio. Si intentes canviar les coses, les cançons es posen rebels i no es deixen domesticar. Així que el millor és deixar que les coses flueixin i que surti el que surti, però com a mínim serà teu. I fer les coses amb la màxima honestedat possible envers tu mateix i el teu públic.

Sembla difícil trobar aquest equilibri avui, quan molts artistes treuen dues cançons al mes...
S'està traslladant aquesta història capitalista d'aportar sempre novetats, que ja no són cançons sinó productes, a la música. S'estan manufacturant cançons, no s'estan component. I al final totes s'assemblen moltíssim, les lletres estan fetes en cinc minuts.

Van publicar l'àlbum a finals de maig de l'any passat, però no paren d'anunciar concerts...
Amb aquest disc hem anat als Estats Units tres vegades i hi tornarem una quarta per quatre concerts més. Anirem de nou al Perú, a Mèxic i a l'Equador per primera vegada. Per mi és un èxit rotund i més des de la independència: totalment autogestionats, en la part musical i també en la part de les gires, on treballem amb equips internacionals però són igual d'independents que nosaltres.

Enmig de tot això, tenen temps de preparar un nou disc?
El grup està en un bon moment creatiu i les idees estan fluint molt ràpidament, així que confio que l'any que ve puguem tenir música nova. Una de les coses bones que té Dorian és que és una banda que té l'electrònica en el seu ADN i això permet fer evolucionar el nostre so partint de la seva pròpia essència. El grup no està vinculat a la rigidesa d'haver de fer una cançó amb guitarra perquè sí. Tenim altres eines per treballar i això fa que el nostre so sigui tremendament elàstic i capaç d'anar evolucionant disc a disc.

Després de quinze anys, com es manté la il·lusió dels inicis?
Has de tenir ganes d'explicar coses. En el nostre cas, sempre hem sigut molt inquiets i hem estat molt al cas de què passava. Dorian és un grup que va néixer en sales com l'Apolo de Barcelona, en tot l'entorn de l'escena independent i de l'electrònica de la ciutat. Sempre hem estat molt vinculats al que s'està fent al carrer i això és el que ha mantingut molt viu el grup creativament.

La cançó Justicia Universal té un missatge pessimista, però al mateix temps molt realista. Com diuen els versos, «estem prop del final»?
Del que parla aquesta cançó no és només del canvi climàtic, sinó del fet que la lògica neoliberal, que vindria a ser la part més egoista i més vil del nostre sistema, és la que acaba provocant el canvi climàtic. Es podrien fer les coses d'una altra manera i tothom continuaria tenint sense cap problema el seu negoci i la seva vida. Si som capaços de frenar les pràctiques neoliberals que estan impregnant la política internacional, potser tindrem un futur menys nefast per a la humanitat en els vuitanta anys vinents. Nosaltres com a simples músics, ens sentíem amb ganes de fer la cançó, que representa algunes de les nostres vessants de pensament.

Com és el públic nord-americà? Afronten els directes de la mateixa manera que aquí?
Depenent del país on anem, la nostra música ha arribat abans o després. Llavors, sí que canviem el repertori en directe. En el cas dels Estats Units, ara es troba en un bon moment per la música independent perquè s'està renovant molt el públic. També hi ha un públic d'origen hispà que ja són totalment nord-americans, nascuts allà, i estan molt oberts a propostes indies i no estan tan vinculats als productes més comercials que arriben des de Miami. A la resta d'Amèrica Llatina va una mica per països, però et diria que Colòmbia i Mèxic són dos països que escolten la mateixa música i funcionen igual, juntament amb Perú, i Argentina i Xile van a la seva bola i s'han de tractar a la seva manera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona