L'efervescència artística d'un moment de grans turbulències polítiques i socials, les avantguardes de principis del segle XX, és la gran protagonista de la nova exposició al CaixaForum Girona. La mostra Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons recull els moviments més representatius d'una època en què l'art volia capgirar-ho tot a través de més d'un centenar de peces provinents de la col·lecció de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), un dels centres culturals de referència en la matèria en l'àmbit internacional.
Man Ray, Juan Gris, André Bretón, Joan Miró, Marcel Duchamp o Valentina Culagina són alguns dels noms presents a l'exposició, que està comissariada per Josep Salvador i José Miguel Cortés i que, volgudament, evita l'ordenació cronològica.
«El discurs que proposem és una visió menys canònica i més fresca», assenyala Salvador, que recorda que l'art «no són només noms, sinó també context».
Així, l'exposició «trenca la lògica evolutiva de la història de l'art», apunta la directora del CaixaForum Girona, Anna Colomer, per recórrer l'escena artística de tres dècades a partir de grans eixos: les creacions poètiques i oníriques, relacionades amb el dadaisme i el surrealisme per explorar el somni i l'inconscient; les obres analítiques que experimenten amb la forma i van cap a l'abstracció; i l'art compromès, de crítica i social i propaganda política en una època trasbalsada per les guerres, la irrupció del comunisme i el feixisme i la crisi econòmica.
A partir de 162 obres entre pintures, escultures, fotografies i collage, estructurades de forma temàtica en cinc seccions, la mostra pretén exposar la base del desenvolupament de la modernitat.
Prenent com a punt de partida el llegat de l'escultor Julio González, s'estén en diferents ramificacions pels moviments i les personalitats més representatives del període d'entreguerres, com Paul Klee, Francis Picabia, Olga Rozanova o Natalia Pinus. «Hi ha figures clau de l'època, homes i dones que van capgirar la manera d'entendre la pintura, el cinema o l'escultura», detalla Colomer.
«Són obres fruit d'un període d'intensa creativitat, marcat per la voluntat d'investigació i de democratització de l'art», remarca el comissari de la mostra, que explica que tant des de l'IVAM en general com des d'aquesta mostra en particular s'ha volgut fer «un relat complex de l'art en una època de gran acceleració històrica i revolució tecnològica, un moment en què es volia que l'art tingués més incidència política i social al carrer».
En aquest sentit, explica el comissari de l'exhibició, també s'hi han inclòs elements «delicats i efímers» com revistes i cartells, que durant anys l'IVAM ha buscat en fires i cases de subhastes d'arreu d'Europa. A més, totes aquestes peces es completen amb la projecció de quatre films que ajuden a entendre el moment, com Temps moderns (1926) de Chaplin o El cuirassat Potempkin (1925) de Sergei Einsenstein.
El nucli central de l'exposició al CaixaForum s'enriqueix amb divuit peces com una cafetera, una ràdio o un tocadiscs, procedents de la col·lecció Alfaro Hofmann. Aquest fons, únic a escala mundial en el camp del disseny industrial, subratlla «el paper de l'objecte quotidià com a símbol de desenvolupament i progrés», assegura la responsable del CaixaForum Girona.
La mostra estarà oberta al públic fins al 23 de febrer i va acompanyada d'activitats complementàries com visites comentades, vermuts-tertúlia a més d'un cicle de quatre conferències centrat en les dones de les avantguardes artístiques a càrrec de la professora d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida Mercedes Valdivieso.
