Autoria: Gary Owen. Direcció: Antonio G. Guijosa. Adaptació i interpretació: María Hervás. Teatre de Salt, 28 d'octube. Festival Temporada Alta.
L'Iphi és una noia de Vallecas que, en un altra vida, va ser d'un districte de Cardiff i abans, de Micenes. Filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, aquella primera Iphigènia va ser sacrificada per aplacar l'ira divina. La d'ara, també.
Els déus actuals són l'FMI, el Banc Central Europeu i uns pressupostos convertits en una cotilla i els sacrificis arriben en forma de retallada, però el resultat és el mateix: deixar-se caure perquè els altres estiguin millor.
Iphigenia en Vallecas, l'adaptació que signa l'actriu María Hervás d' Iphigenia in Splott de Gary Owen i que dilluns va passar pel Teatre de Salt, proposa un viatge per aquells barris que ho van perdre tot en època de tisorades de la mà d'una heroïna que s'ha de sentir dir de tot -porca, xoni o quinqui-, però que en el fons és molt noble. Ni estudia ni treballa, beu, es droga i mata el temps perdent-lo, però té bon cor.
Sola a l'escenari, balla, s'enfada, somia i plora, i te la creus. El monòleg flueix de meravella de la comèdia al drama gràcies a Hervás, que durant vuitanta-cinc minuts fa una exhibició de registres impressionant i passa, sense despentinar-se, de la ràbia a l'enamorament, la tendresa i el dolor dels qui veuen que, un cop més, els entreguen als déus i el tren marxa sense ells.
