La coreògrafa i ballarina sud-africana Dada Masilo, coneguda per les seves reinterpretacions de ballets clàssics com Romeo and Juliet i Swan Lake, revisa ara Giselle per transformar l'heroïna en un personatge contemporani: una jove que mor després d'haver estat traïda per un home i que torna per venjar-se'n. Aquesta Giselle feminista i contemporània arriba aquest vespre a l'Auditori de Girona dins la programació del festival Temporada Alta per remoure les arrels de la dansa tradicional acompanyada per la música de Philip Miller, que combina elements de clàssica i percussió africana.
Aquesta és la quarta reinterpretació que Masilo fa d'un clàssic, i reconeix que ha estat un repte «no repetir-se».
El ballet tradicional Giselle parla d'una camperola que mor amb el cor trencat després d'haver descobert que l'home que estima està promès amb una altra.
A la versió de Masilo, Myrtha, la reina de les Willis, és una xaman africana. Les Willis són esperits o ancestres que criden a Giselle perquè s'uneixi a elles. No són un grup de noies «dolces i tristes», sinó «alguna cosa més terrorífica. A elles els han trencat el cor i volen venjança». Els seus esperits només podran alliberar-se si porten al món dels morts aquells a qui els han fet mal, amb una protagonista que «no perdona». La venjança li permet alliberar-se del món dels mortals i ser lliure.
En aquest sentit, la ballarina assegura que volia fer una «contra versió» perquè en el ballet clàssic de Giselle sempre hi ha la idea del perdó. Ella, però, volia donar-hi la volta i enfocar-ho des de l'empoderament perquè Giselle «no està disposada a tolerar que l'Albert li hagi fet mal».
«M'he esforçat per crear nou vocabulari de moviments i pressionar-me a mi mateixa en termes de narració», insistia ahir en una roda de premsa a Barcelona. En el ballet tradicional, continua Masilo, hi ha una narrativa clara, però els personatges son «bidimensionals». «No volia fer una Giselle tradicional, sinó una Giselle tridimensional en que tots els personatges expliquen la seva història», precisa.
Malgrat això, va exposar ahir, la idea no era fer un espectacle feminista sinó transmetre la idea «que les dones mereixen empoderar-se». «Vol traslladar el missatge que les dones són poderoses i potents i que mereixen ser tractades com iguals», conclou.
La ballarina afirma que vol fer «una barreja de tots els estils». «Volia desafiar-me a mi mateixa i centrar-me a explicar la història de Giselle a través de la dansa», assegura.
