Des de l'arribada de l'home a la Lluna l'any 1969 fins a l'estrena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, l'any 1994, van passar 25 anys. L'escriptor Vicenç Pagès publica Memòria vintage (Editorial Empúries), que inclou 400 termes, tractats amb humor, que van des d'aquests dos fets i que descriuen una època sempre des de la mirada del seu autor.

De fet, l'empordanès assenyala que el llibre és una enciclopèdia «generacional, personal i local» i que quan al títol apareix la paraula «memòria» és perquè el llibre es basa en la seva memòria personal. Explica, per exemple, que per a ell va tenir un impacte molt major el disc de Deep Purple Made in Japan que Johan Cruyff.

«Calçasses»: «Terme pejoratiu que s'aplicava a homes que, en la presa de decisions que afectaven la parella, optaven per defugir el model patriarcal». O «pencaire»: «Terme que en vintagès s'aplica en sentit positiu a algú que treballa molt. En millenial equival a matat, que és el pitjor que et pot passar». Són només dues paraules que apareixen al llibre que recull paraules com aeròbic, el kung fu, el macuto, la cabina de telèfon, La Clave, la Festa del Treball, el BUP, El Víbora, el pànxing, la mandanga, Ronald Reagan, Mickey Rourke, Marisol, Salvador Dalí, l'editorial Bruguera, spaghetti western, el lumumba, la titola, els videopubs o els fitipaldis.

Recorda que Joan Fuster va dir que tota novel·la és local i afirma que per a ell tota novel·la és generacional: «Quan passa una cosa, segons l'edat que tens, la reps d'una forma diferent». Posa com a exemple que per a ell els anys 80 van significar el descobriment del cinema i als 70 parla com a estudiant de Primària i Secundària. «No és un llibre viquipèdic i no m'he documentat gaire i sempre hi ha el punt de vista d'algú que estava allà», explica.

«No volia fer una obra en què s'hi sentís representat ningú, sinó que la memòria és personal i inevitablement hi ha aspectes compartits per altra gent», diu. Admet que no se sent representat pel relat d'aquest anys que van dels 60 als 90. «Se'n fa un relat molt banal, comercial i globalitzat. Es parla molt dels 60 i 70 com si això fos Califòrnia, però teníem Franco i una repressió lingüística i no es podia fer el que volíem».