La matança del porc era l'excusa, a Acorar, per abordar la transformació de Mallorca i tot el que Toni Gomila batejava com «lo nostro» en favor de l'especulació i el turisme voraç. Nou anys després, i amb aquell brillant monòleg encara girant, Gomila reprèn la preocupació per una illa que ja no es reconeix a si mateixa en un espectacle de gran format, Rostoll cremat.
Dirigit per Oriol Broggi, dispara amb ironia i sàtira contra una gran tragèdia, la venda del territori i de la identitat al millor postor, que arriba des de l'escenari amb accent mallorquí però que als gironins no ens queda gens lluny. A partir d'una rondalla sobre els perills de la cobdícia, la d'en Joanet de Sa Gerra, i de l'hivern que Georges Sand i Frederic Chopin van passar a Valldemossa, Gomila repassa el passat, present i futur de la seva terra.
L'evolució de la família d'en Joanet -de viure, pobres, en una gerra, a demanar, demanar i demanar per aconseguir una casa, un palau, un regne- s'alterna amb clàssics teatrals ( Macbeth, L'enemic del poble o L'hort dels cirerers) per renegar contra la turistificació i els desastres que provoca en el paisatge i la seva gent.
La combinació del món culte i el popular funciona la mar de bé. El to, entre foteta i desmenjat, fa entrar suaument el missatge, fins a una escena final excessivament allargassada, que dóna massa voltes sobre el mateix.
El muntatge, que va ser a Girona (i abans a Figueres i Palamós) i dissabte vinent passa per Olot, denuncia com l'ambició ho hipoteca tot. Des de dalt d'una bala de palla i amb un sembrat projectat al fons, Gomila s'encara, burleta, a un drama local que no podria ser més universal.
