Bona part de la producció televisiva actual no existiria sense l'exemple de grans noms que van saber explorar com ningú els nostres terrors domèstics. Per tant, si del que es tracta és de passar por de veritat el millor que es pot fer és recuperar Historias para no dormir, on Chicho Ibáñez Serrador va demostrar ser un dels grans creadors que ha donat el gènere aquí i també internacionalment, o La dimensió desconeguda, en què Rod Serling definia per sempre més el model de l'antologia televisiva. Per cert que aquesta última ha estat objecte d'un recent remake avalat per Jordan Peele i del que probablement n'heu sentit a parlar poc o gens. El motiu? Que és una sorollosa decepció que només funciona quan imita l'original, i això diu molt poc de les capacitats dels seus guionistes.
Altres clàssics que convé reivindicar són Night Gallery, The Outer Limits (i també el seu remake), o fins i tot Las pesadillas de Freddy, l'antologia de malsons presentada pel protagonista de Pesadilla en Elm Street i que sempre se la menysté als reculls de sèries de terror.
D'altra banda, per fer passar por no cal estar adscrit al gènere: mirar Twin Peaks és segurament la millor manera de perdre el son durant unes quantes nits. Sobretot a la seva tercera temporada, la més actual, David Lynch sap crear una atmosfera molt angoixant que ens emmiralla al pitjor dels nostres terrors íntims: el pas del temps.
