El primer dia de confinament l'editor Luis Campo Vidal tenia la presentació a Sevilla del llibre de l'any a Catalunya, Estàvem cansats de viure bé d'Albert Soler (Sagesse). I la vigília de l'esperat Dia del Llibre va tenir un somni. Vint nits després, a un ritme més o menys de cinc pàgines diàries, tenia acabat Mí país soñado (Sagesse).
«L'eix del llibre és generar un moviment que doni resposta a l'actual classe política i la seva visió a curt termini, que no s'ha adonat que hem tingut un guerra contra un enemic comú», assegura. Deixa clar que li agradaria que el país funcionés d'una altra manera, i després del que hem vist aquests últims mesos -«quan el més important era que no morís tanta gent»-, proposa «una reducció de càrrecs i de sous, perquè els polítics no estan a l'altura».
Per contra, deixa molt bé les polítiques, «elles governen millor»; i recorda la famosa frase: «l'home del futur serà una dona», del president francès François Miterrand. Per demostrar-ho repassa els països que han afrontat la pandèmia governats per dones: Nova Zelanda (Jacinda Arden); Taiwan (Tsa Ing-wen); Islàndia (Katrin Jakobsdósttir); Noruega (Erna Solberg); Alemanya (Angela Merkel); Finlàndia (Sanna Marin); i Dinamarca (Mette Frederiksen). I Díaz Ayuso?, pregunto. «És l'excepció que confirma la regla», contesta, i insisteix que cal observar amb deteniment la gestió de totes «aquestes primeres ministres i presidentes».
Luis Campo Vidal a més d'escriptor i editor, és un expert en comunicació. «Eres lo que comunicas» és el títol d'un dels capítols que reprèn el mateix nom del llibre de Manuel Campo Vidal, el seu germà. «No comunicar és fracassar», avisa.
Així com es mostra despietat amb aquests polítics que feien «rodes massa extenses quan s'estaven morint moltes persones grans», és més indulgent amb els científics. Parlem de Fernando Simón. «Demostra una certa tranquil·litat, igual per això s'han acarnissat amb ell, però ha estat treballant dia i nit». Destaca que les crítiques no han estat pel seu treball, sinó pel seu aspecte físic. «Potser no ha anat a maquillatge, ni a la perruqueria, però ha estat al peu de canó, com un sanitari més», ressalta. I posa un exemple: «Si vas a un hospital i et cura un metge, no mires si s'ha tallat els cabells aquell matí».
Al principi del llibre adverteix que molts lectors estaran d'acord amb els seus arguments per a la millora de país, un 80%, segons els seus càlculs. El programa de Campo Vidal es resumeix en en «molta més solidaritat, moderació en el creixement econòmic, i un millor repartiment de les rendes per ajudar a la gent que viu en pitjors condicions».
Un pioner del
teletreball
Luis Campo Vidal ha aprofitat com ningú el confinament. «Dona moltes hores i allibera de molts compromisos de treball, per tant és un gran generador de temps», explica. No obstant això ara que molts han descobert el teletreball, ell estava molt entrenat.
«Porto teletreballant des del 2004. Tenia una oficina al centre de Barcelona i ens van doblar el lloguer ...», setze anys d'avantatge. Sobre si el teletreball ha vingut per quedar-se considera que «en alguns casos serà aplicable de per vida, perquè genera molts avantatges. No t'has de llevar a les 7 del matí, en molts casos evites els desplaçaments llargs i s'ha descobert que es pot viure d'una manera més pràctica ».
Si finalment el Dia de Sant Jordi se celebra a la tardor, Campo Vidal podrà signar el seu llibre, i ja ha triat que sigui al costat d'Albert Soler. Editor i autor junts. Sobre el boom del llibre de Soler ( Estàvem cansats de viure bé, també traduït al castellà), assegura que juguen diversos factors: «És una veu molt coherent, és algú que analitza la realitat, escriu molt bé i és concret», però a més el llibre va sortir al novembre de 2019, enmig de les protestes independentistes, i les seves presentacions «eren com anar al psicòleg, alegria durant la tragèdia». Igual que passa amb Mi país soñado.
