«Defenso la proximitat i els conceptes més bàsics, que no vol dir que no siguin moderns. El que dic és que sempre són vàlids, encara que això em pugui fer semblar un tiu antiquat, gairebé un carlí!», bromeja el músic Carles Sanjosé, Sanjosex. A finals d'abril, en ple confinament pel coronavirus, va publicar Dos somnis, un disc que reivindica conceptes com la família, la llar o la quotidianitat, dels pocs valors que ho han trontollat amb tot el que ha passat. Divendres vinent, el podrà presentar per fi en directe en un concert el 26 a la Pera dins el festival Ítaca.

Es tracta del primer treball amb temes nous de Sanjosex en sis anys: «No és que no tingués cançons, perquè podia haver fet un disc més llarg o haver-lo fet abans, però hi havia d'haver la necessitat i la il·lusió».

«Hi havia un cert cansament de la primera època, perquè a l'inici tot és novetat, i a vegades necessites fer un replantejament i notar si tens ganes de seguir. La música demana un esforç continuat, t'entregues molt, també emocionalment, i de tant en tant has d'aturar-te i repensar les coses. Cada disc per mi és l'últim que faig, jo m'ho plantejo així; i potser és l'últim, o potser encara n'he de fer 50 més», assenyala.

El treball inclou sis cançons noves, llançades amb un sistema de descàrrega de pagament al web del segell Bankrobber, un format que li ha permès oferir un treball concís i més unitari.

«Hi havia més cançons gravades que podia haver inclòs, però he prioritzat la qüestió temàtica. Volia que fos un disc d'amor, d'esperança i de dificultats, el reflex d'un moment vital. Tenia sentit que el disc anés sobre els fills, la parella o la família i hi havia cançons que es desviaven d'això», continua.

«Quan repasso els meus anteriors discos també trobo aquest fet domèstic, però no des d'un punt de vista costumista, sinó de reivindicació d'una manera de viure, d'una vida propera que se situa en un lloc concret. Explico el que crec que he d'explicar», subratlla el músic de la Bisbal d'Empordà, que en el seu primer concert postconfinament compartirà cartell amb Meritxell Neddermann.

Cançons com La revolució, que defineix la reclusió a casa com un fet desitjat, han fet del disc una mena de mirall del que passava al país i són molts els qui l'han definit com a premonitori.

Sanjosé, però, apunta que en realitat, «la Covid ha accelerat qüestions que ja s'anaven veient. Que tenim una crisi política i de valors és evident, la tendència ja era aquesta i en el fons, la premonició ha sigut veure que anàvem cap aquí, adonar-te que la voluntat és que estiguem a casa. El confinament ha coincidit amb una voluntat i una manera d'afrontar la resposta al virus concreta, n'hi havia d'altres».

«Segurament amb el que va passar amb l'1 d'octubre ja es va veure que la voluntat era que no diguéssim gaire res i ens quedéssim a casa. Per això dic que ens tanquem a casa, però no per estar a dins, sinó per educar persones lliures, lluitadores i valentes», afirma.

Aquest missatge, que prenia encara més sentit durant la quarantena, és el que va fer-lo decidir a treure el disc amb el calendari que tenia previst.

«El disc va sortir quan havíem planificat, però de manera diferent. Vam canviar la manera de fer, adaptant-nos a les circumstàncies, perquè el disc té sentit en aquest moment». «Els formats cada cop tenen menys importància, hem provat coses noves i això ha fet que no m'hagi vist condicionat per res de la manera de fer d'abans», apunta el cantant i guitarrista bisbalenc.

Concert en línia

A l'espera dels primers concerts en viu, com el de la Pera o el que oferirà al festival Cruïlla XXS a Barcelona, va presentar el disc en un concert per estrenar la Sala Online, un espai virtual que ofereix des dels estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós tots els mitjans per a una actuació de qualitat i la possibilitat d'interacció entre públic i artistes.

L'experiència, explica, va ser molt satisfactòria: «Vaig quedar gratament sorprès. Organitzar-me per fer un concert a casa era complicat i l'opció em va semblar genial, vam tenir comunicació amb el públic, bon so... Vaig acabar molt content i crec que va agradar, no és un concert presencial, però és un bon complement».