Els bombardejos de la Guerra Civil van impactar directament sobre l'església de Sant Pere de Figueres. L'arquitecte local Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) va treballar intensament en el disseny de la reconstrucció, arribant fins i tot a proposar un nou temple molt més gran en una nova ubicació, un projecte que finalment no va tirar endavant.
Coincidint amb el mil·lenari de l'església de Sant Pere (1020-2020), la delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha tret a la llum documentació inèdita d'aquest projecte que no va arribar a bon port i que acabarà formant part d'una mostra que inaugurarà a la tardor dedicada a l'efemèride.
Dibuixos i plànols de les primeres propostes ideades per Martínez Paricio durant el 1939 formaran part de l'exposició, que es podrà veure a la sala d'exposicions de la seu figuerenca del COAC, en un dels edificis de la rectoria de l'església.
L'exhibició en la qual treballa el Col·legi d'Arquitectes ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras Font, que ha investigat l'etapa de reconstrucció de l'església després de la guerra. Inclourà un recull amb una vintena de documents, fins ara inèdits, referents a les propostes en què va treballar l'arquitecte entre el 39 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del projecte de reconstrucció definitiu, signat per tres professionals barcelonins.
La reconstrucció, a finals del 39
I és que la reconstrucció va començar a finals del 39, quan l'empordanès començava a treballar com a arquitecte a Regiones Devastadas, l'organisme creat pel franquisme per restaurar el patrimoni i les infraestructures destruïts pel conflicte.
Pelayo Martínez Paricio va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser el nou temple, però tenia dubtes sobre l'emplaçament i va proposar aixecar un edifici de nova planta, més gran i imponent, en un altre lloc.
Finalment, però, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà van encarregar el projecte als arquitectes de Barcelona Amadeo Llompart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra, que van optar per reconstruir el temple seguint l'estil gòtic de l'antiga nau per aconseguir un conjunt unificat.
A més dels arxius que formen part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, la mostra es complementarà amb imatges del mateix arxiu de l'església i els plànols de l'avantprojecte de reconstrucció que va reeixir.
