Al menú de l'Hostal Càntut hi ha pa amb tomata, embotit del bo, botifarra amb seques i sobretot, música per a ser viscuda, no consumida. Aquest esqueix del projecte Càntut, que recupera des de fa anys les cançons de tradició oral, ha arrelat durant uns dies al restaurant Can Selvatà de Cornellà del Terri en uns sopars-concert que engresquen el públic perquè no només escolti, sinó que també canti. Amb les entrades exhaurides per a les sis cites previstes i totes les mesures anti-Covid possibles, músics com Germà Negre o Roba Estesa hi comparteixen àpat, repertori propi i tonades del cançoner tradicional amb els assistents.
Dimecres va ser el torn de Joan Garriga i Carles Belda, que van posar els acordions al servei de la causa. Amb Nocturn, del músic de la Garriga van encetar una nit en què les cançons de la Troba Kung-fu, Dusminget i El Mariatxi Galàctic es van alternar amb les que cantaven els nostres avis, Bella Ciao, Sopa de Cabra o l' Aclame a tu de Vicent Andrés Estellés en versió d'Ovidi Montllor amb què van tancar la nit.
Pel mig, l' Au, vinga, vinga, vinga que arriba la Trinca va servir per rebre l'arribada de les amanides; una taula es va animar sola a cantar lloances a unes postres «ben farcides de crema i amb cireres roges» i el públic va gaudir d'una escenificació de la popular El gitano assajada telemàticament, com tot últimament.
I és que l'actualitat es va colar entre estrofes, rimes i garrotins. La (no) visita del rei a l'Empordà, el programa d'espionatge Pegasus i, evidentment, la pandèmia, el confinament, les mascaretes, la distància de seguretat i unes relacions socials més virtuals que palpables van impregnar bona part de les bromes, cançons i improvisacions que músics i espectadors van repartir durant prop de tres hores.
Cap al final, Garriga va interpretar allò de «Ballem-li a la vida, ballem!» que, veient el panorama i aplicant la filosofia del Càntut, bé podríem canviar per un «Cantem-li a la vida, cantem!».
