Montserrat Carulla, una de les grans actrius de teatre català, que es va convertir en una de les cares imprescindibles de les sèries televisives a Catalunya i que també va actuar en pel·lícules de cinema català i espanyol, va morir ahir als 90 anys.

Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va fer els seus primers passos en el teatre amateur i al final dels anys 40 va estudiar a l'Institut de Teatre de Barcelona. Als anys 60 va començar a actuar al teatre professional, tant a Barcelona com a Madrid, tot i que el seu pas per la capital espanyola va ser breu i va desenvolupar la major part de la seva carrera a Catalunya.

Entre moltes altres obres en què va participar figuren els clàssics de Shakespeare Romeu i Julieta, Hamlet, Molt soroll per no res i Les alegres casades de Windsor, Pigmalió, de George Bernard Shaw, i Els fills del Sol, de Maxim Gorki. També va interpretar nombrosos clàssics de teatre espanyol, com Don Juan Tenorio, La dama duende, El caballero de Olmedo o Luces de bohemia, i va protagonitzar grans obres de la literatura catalana, les quals Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra; La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, o l'adaptació teatral d' El quadern gris, de Josep Pla.

Montserrat Carulla, que va estar casada amb l'actor Felip Peña, era mare de la també actriu Vicky Peña i del director Roger Peña, i àvia de l'actriu Miranda Gas Peña.

A partir dels anys 90, Montserrat Carulla va ser una de les actrius indispensables en les sèries de TV3, com Secrets de família, Laberint d'ombres, El cor de la ciutat o La Riera, unes intervencions que la van fer molt popular per als espectadors.

També va actuar en pel·lícules com Surcos, El Vicari d'Olot, Carreteras secundarias, La ciudad de los prodigios, El Orfanato o Barcelona, nit d'hivern.

La mateixa actriu confessava que encara que havia cultivat moltes facetes en l'àmbit de l'actuació, «el teatre ha estat el pare i la mare de tot el que he fet».

Carulla no va voler morir sobre l'escenari i el seu comiat va ser amb Iaia!, escrita i dirigida pel seu fill Roger Peña i en la qual va compartir interpretació amb el seu net Aleix Peña. Es va estrenar a Salt, dins el festival Temporada Alta del 2013 i va fer més de dos anys de gira, fins al 2016.

Al llarg de la seva carrera, va ser distingida amb el premi Margarida Xirgu (1992), la Creu de Sant Jordi (1995), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic (1999), la Medalla d'Or de la Generalitat (2008) i el Gaudí d'Honor (2013).

Carulla, que es definia a si mateixa com a «actriu, catalana i independentista», es va incorporar juntament amb altres cares populars a la llista de Junts pel Sí a Barcelona en les eleccions catalanes del 2015 com a número 81, en què van concórrer sota les mateixes sigles Convergència, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres.

Molt vinculada a l'Empordà, Carulla tenia casa a Saus i va fer, entre d'altres, el pregó de la Festa Major de l'Escala el 2010. El mateix municipi la va premiar anys més tard, ja el 2019, amb l'Anxova d'Or.