L'especialista que va ajudar a recuperar les peces de l'arqueta de Banyoles, la historiadora de l'art Francesca Español, ha publicat un exhaustiu estudi sobre Sant Martirià, el seu culte i la mateixa arqueta. Sant Martirià, cos sant de Banyoles, que forma part de la col·lecció Quaderns de Banyoles, vol omplir el buit existent sobre la figura del patró de la capital del Pla de l'Estany i pretén esbrinar els inicis del seu culte a l'església cenobial de Sant Esteve. Així, la publicació tracta de l'arribada del cos sant i de com el sant va esdevenir la devoció més important de la població, mostrant el contingut, tant religiós com cívic, de la veneració d'aquest sant.
El llibre se centra en les figures artístiques més importants que mostren el culte a sant Martirià a la capital del Pla de l'Estany i dedica una especial cura a estudiar l'arqueta de sant Martirià, sense deixar de banda el retaule de Nostra Senyora de l'Escala.
Francesca Español explica que, l'encàrrec original que era parlar de l'arqueta, però que ha «volgut aprofundir en l'arribada de les relíquies del sant, la seva conservació i en l'inici del seu culte i la seva transformació com a patró de la ciutat».
L'autora contraposa l'arqueta de Sant Martirià amb altres obres d'art semblants i conclou que és una peça única, amb un estil propi i de difícil comparació.
La historiadora de l'art també exposa que a l'arqueta original hi havia algunes figures que posteriorment van ser substituïdes i que va patir algunes restauracions. A la restauració de 1806 es varen canviar diferents elements de l'arqueta de lloc i per això es fa difícil per als especialistes conèixer el primitiu estat d'una de les joies gòtiques més importants de Catalunya, de la qual encara falta recuperar cinc figures de les 28 que van ser robades fa quatre dècades per Erik el Belga, el principal lladre d'obres d'art del segle XX.
Igualment, Español analitza la narració de la vida de Sant Martirià al llarg de la història, ja que primer se'l mostrava com un confessor i més tard com a Sant i Bisbe. Finalment, explica com va identificar el 1997, en un catàleg de la casa de subhastes Sotheby's de Londres, com a provinents de l'arqueta dues peces destinades a la venda. Es tractava de santa Llúcia i de sant Benet (identificat al catàleg com a sant Domènec) i que es dataven dins del segon quart del segle XV i es donaven com originàries dels Països Baixos.
La troballa d'aquesta experta, que és una destacada estudiosa del culte i de l'arqueta de Sant Martirià de Banyoles, va obrir la porta a la recuperació de 19 de les peces expoliades l'any 1980 del monestir de Sant Esteve.
Durant la presentació del llibre, fa uns dies a Banyoles, el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, va voler destacar que «la professora Español li devia aquest llibre a la ciutat i, sobretot, la ciutat li devia aquest llibre a l'autora», definint-lo com «un estudi preciós, profund i alhora amè, coneixerem millor una part essencial de la nostra identitat i patrimoni».
El robatori d'aquesta arqueta en forma de temple gòtic, una ferida encara oberta a la ciutat, serà precisament el centre d'una de les noves propostes de la programació dels Museus de Banyoles pel primer trimestre de l'any, que convida els visitants a seguir les passes dl'Erik el Belga, autor de més de 600 robatoris confessos, expoliant milers de peces d'art d'esglésies, monestirs i museus.
El 2021, s'estrenarà la visita guiada Robatori sacríleg al Monestir de Banyoles, que rememora el robatori de l'arqueta de Sant Martirià i amb la qual els visitants podran fer de nit el mateix recorregut que presumptament van fer els lladres per cometre el delicte.
