«Entre tots, en l'avinentesa dels teus seixanta anys imminents, t'han volgut fer un present. Aquest present és una caseta a Cadaqués. No és un palau com tu et mereixes i ells voldrien, sinó una casa amb parets mitgeres, amb veïns a dreta i esquera, una casa de poble i en carrer estret», deia Tomàs Garcés a uns emocionats Carles Riba i Caterina Arderiu.

Era el 30 d'agost de 1953 i el matrimoni de poetes rebia, davant d'un bon nombre d'assistents, les claus d'un estrany obsequi: una petita casa de pescadors al carrer de l'Amargura de Cadaqués sufragat amb subscripcions.

Ara Jaume Medina recupera la història d'aquell regal insòlit, així com la crònica dels diversos homenatges que Carles Riba (1893-1959) va rebre quan va fer seixanta anys al llibre Una casa a Cadaqués, editat per la figuerenca Edicions Cal·lígraf.

L'especialista en la vida i obra de Riba es fixa en els múltiples tributs que va rebre el poeta deu anys després de tornar de l'exili, parant especial atenció a l'homenatge a Cadaqués en què, per iniciativa de la poeta Rosa Leveroni, antiga alumna seva a l'Escola de Bibliotecàries, va rebre una casa al barri de pescadors. La van finançar amb participacions, donacions a voluntat de qui volia mostrar el seu afecte i admiració a l'escriptor, poeta i traductor. Una quarantena de persones hi van posar diners, entre elles el potentat Fèlix Millet, que va donar 10.000 pessetes, i amb totes les aportacions fins i tot es va poder amoblar l'immoble i omplir el rebost.

L'acte d'entrega es va tancar amb un convit al qual van assistir, a més dels promotors del regal, amics i la plana major dels intel·lectuals de l'època, com Vicens Vives, Pla, Sagarra o Perucho. Dalí no va assistir al dinar, però va enviar un dibuix a l'homenatjat.

Un cop mort Riba, Clementina Arderiu i família van seguir estretament lligats a Cadaqués, i encara en vida seva van ampliar la casa comprant l'edifici del costat.

Medina reconstrueix l'episodi del cap de Creus a partir de discursos, d'assajos, de premsa de l'època i de cartes del mateix Riba o d'algun dels assistents. Així mateix, també recupera els altres tributs que va rebre a Catalunya, Espanya i França el poeta, a qui descriu com «molt sovint des de la modèstia de la seva llar, l'exemple i el mirall d'una societat que maldava per refer-se» en ple franquisme.