Els paravents esperant al públic sobre les seves cadires van simbolitzar la corda fluixa sobre la qual es va moure el recital amb el que el mexicà Javier Camarena va tancar diumenge la «temporada del retrobament» a Peralada.

Una edició marcada per les restriccions que es va estrenar amb el Béjart Ballet Lausanne amb l’espectacle d’esperançador títol Ballet for life. I potser la vida també va ser la protagonista de l’actuació del mexicà. Coneixedor de la seva aura de tenor del moment, la seva petita figura va omplir l’escenari sobre el que va estar acompanyat de les bases estables del Liceu, sota la batuta del mestre Riccardo Frizza, que va substituir en el darrer moment Guillermo García Calvo.

Camarena ho va posar fàcil durant tot el recital, tot i l’exigència del repertori i l’amenaça constant de pluja, el tenor líric va saber transitar amb sinuosa virtuositat per la part francesa del recital, iniciat amb Lakmé, la òpera de Léo Delibes, i que després va visitar Bizet.

No en va, el considerat el belcantista en millor forma del moment, va atacar amb sincera comoditat clàssics del seu repertori com el Don Pasquale de Donizetti. Després de la breu pausa perquè els més fredolics es posessin els sorollosos paravents per refugiar-se de les quatre gotes que van fer acte de presència, el mexicà va iniciar la part més emotiva i espectacular de l’actuació. Va ser el moment de Mozart i de peces conegudes pel gran públic com Madame Butterfly o l’aria Che gelida manina de La Bohème, del seu estimat Puccini, que va estrenar a Peralada.

Javier Camarena va escollir Donizzetti per concloure el recital i després de la llarga ovació per part del públic, va regalar la seva magistral versió de La donna è mobile de Verdi així com una impactant interpretació del bolero Contigo en la distancia que va dedicar a la seva dona i fills, presents entre el públic.