Sonarà estrany en època de reggaeton, però jo escoltava José Luis Perales a la pista dels autos de xoc. No sé si això parla de la meva edat o de la popularitat d’aquest cantautor, però les coses són així. O sigui que vaig a Cap Roig amb la il·lusió d’un nen petit o d’un adult que va a retrobar-se amb la seva joventut, si és que de fer la bèstia als autos de xoc se’n pot dit joventut. Perales és un senyor que canta de casualitat -ell mateix ho confessa sovint- i canta a l’amor. És maco que en Perales canti a l’amor, perquè demostra que per fer-ho no cal fer posturetes ni tenir cos de model ni portar tatuatges ni ballar com si tinguessis el mal de sant Vito ni res. Perales ensenya que qualsevol por cantar a l’amor, també un oficinista o el veí del tercer, que d’aquestes coses té la pinta aquest senyor de Cuenca, que fins i tot va vestit com hi aniria el marit que surt un moment a llençar les escombraries. Perales arriba a Cap Roig en la gira de comiat, però de comiat de debò, que aquest home és seriós i no fa gires de comiat cada any, com Sopa de Cabra
Això és el que tenia jo pensat escriure, però les circumstàncies m’ho van canviar. És a dir, m’ho va canviar el fet de veure entrar Jan Laporta a Cap Roig, disposat a disfrutar de Perales poques hores després d’haver anunciat que en Messi, ni més ni menys que en Messi, riguin-se’n vostè d’en Kubala, deixava el Barça. Pot venir aquest home aquí, en lloc d’estar tancat a casa plorant o recluït per sempre en un monestir? No és que fos molt difícil notar que a Cap Roig hi havia en Laporta. Es va cuidar molt de fer-ho saber a tots els espectadors, entrant dels darrers i estant-se una bona estona dret, abraçant-se a tothom que tenia a prop i gesticulant ostensiblement, que sóc en Laporta, collons, el presi del Barça, feu-me fotos amb els mòbils. I la gent en feia, vaja que si en feia.
Aviat entenc que si en Laporta és allà no és perquè sigui un frívol a qui no importa l’adéu del millor jugador que ha passat pel Barça -i probablement pel planeta-, sinó precisament per fustigar-se. José Luis Perales ho posa fàcil, en aquest sentit. José Luis Perales és de Cuenca, i si jo vaig dur al concert la meva senyora perquè almenys una vegada mirés cap a aquesta bonica ciutat, normal és que en Laporta hi dugués en Massip (i altres membres de la junta directiva que, ja em perdonaran, no conec) pel mateix motiu. Si no pots mirar Cuenca, mira almenys un cantant de Cuenca.
- «Me llamas, para decirme que te marchas, que ya no aguantas más, que ya estás harta de verle cada día»- s’arrenca en Perales, qui sap si conscient que estava relatant el que havia viscut en Laporta hores abans.
Des del meu seient no distingeixo si el president del Barça taral·leja la cançó, suposo que sí, que s’hi sent identificat, que un dia en Messi li va dir per telèfon que allò seu havia acabat i que «el amor, igual que llega pasa».
Ignoro si entre en Perales i en Laporta hi havia un acord, però ho semblava. Al cap de poc tocarel torn a «Y tu te vas», entre laments dels mots culers que omplen les grades de Cap Roig. I un volia imaginar -maleït seient, no ho puc veure- que en Jan, quasi plorant, canta juntament amb en Perales .
- Y tú te vas, que seas feliz, te olvidarás de lo que fui. Y yo en mi ventana veré la mañana vestirse de gris.
Gris s’albira el futur del Barça, i això essent optimistes i no veient-lo negre, però doctors té l’església i directius el club. Cert és que no sempre és fàcil dir adéu a un mite, però aquí està en Perales de nou, mirant dissimuladament a en Laporta mentre entona Balada para una despedida.
-«Hoy estoy buscando la mejor manera de decirte adiós, y al mirarte siento que el dolor despierta en mi corazón».
No semblava que el cor d’en Laporta sentís massa dolor, potser fins i tot seguia amb les mans el bamboleig del públic al ritme de la cançó. I sí, ja sé que és massa fàcil relacionar-ho, però tot seguit en Perales ens deleita amb Un velero llamado libertad. I és clar, de nou tots els pensaments van cap el president del Barça i la seva relació amb en Messi, no hi ha com ser Perales per descriure finals de relacions futboleres.
-«Y se marchó, y a su barco le llamó, Libertad, y en el cielo descubrió gaviotas y pintó estelas en el mar. Su corazón buscó una forma diferente de vivir...»
Voldria jurar, i no puc perquè no ho veig , que en Jan Laporta s’emocionarsobretot amb la meravellosa Porque te vas, creada per Perales per a Jeanette, i que aquesta i Carlos Saura amb Cría cuervos van enlairar fins els cims de la música espanyola de tots els temps. Com no imaginar el president del Barça cantant-li a Messi a cau d’orella?
-Hoy en mi ventana brilla el sol, y el corazón se pone triste contemplando la ciudad, porque te vas.
Messi, Messi, perquè m’has fet això? I vinga plorar. I en Perales insistint, creguin-me que allò de divendres a Cap Roig va ser una tortura per tots els culés.
-Todas las promesas de mi amor se irán contigo, me olvidarás, me olvidarás. Junto a la estación hoy lloraré igual que un niño, porque te vas, porque te vas.
Com a comiat d’en Messi, assistir a un concert de José Luis Perales amb el president del Barça d’espectador, és una experiència insuperable. O quasi. Tenint en compte que en Messi és argentí i que els tangos expressen com cap altra música el desencís amorós i el rebuig, jo hauria programat un concert d’aquest gènere. I acabar cantant abraçats, en Laporta i jo, l’únic que podem cantar ara que en Messi ens ha deixat. Gardel:
-Esta noche me emborracho bien, me mamo bien mamao pa' no pensar.
