L’estiu del 2015, tres anys abans que es fes coneguda pel seu pas per Operación Triunfo, una adolescent Aitana va anar al primer concert de la seva vida. Tenia 16 anys i no havia estat mai en un concert en directe i, per estrenar-se, va escollir James Arthur i Cap Roig. «Recordo que vaig venir amb els meus pares i una amiga; i que el meu pare, que avui està aquí, li va dir a la Mayte, que era la persona que ens va ensenyar els nostres seients, que recordés la meva cara, perquè en un futur estaria dalt de l’escenari». I així és el món de la música, almenys de la més comercial, perquè per aquí de James Arthur ja se’n recorda poca gent i Aitana, després d’una experiència televisiva i d’una carrera a tot drap, esgota les entrades a tot arreu on va. També a Cap Roig, on diumenge els seus fans van gaudir, i també cantar per què la majoria se sabien les lletres del principi al final, de cançons com 11 razones, Foto del DNI, Vas a quedarte o, com no podia ser d’una altra manera, la mil vegades repetida en tota mena de xares socials, Teléfono. 

I si fa sis anys, Aitana Ocaña era una desconeguda adolescent de Sant Climent de Llobregat que anava a un concert acompanyada pels seus pares, una bona part dels seus fans d’ara no són més grans del que ho era ella quan va anar a veure el cantant britànic. Diumenge, Cap Roig es va omplir de famílies. Sí, hi havia grups d’adolescents. Però també molts pares i mares amb nens, i moltes nenes, d’entre 10 i 16 anys com Carles Puyol i Vanesa Lorenzo. Fans que se sabien, les filles i molts dels seus progenitors, temes com Presiento, composada amb Morat, o Foto del DNI que, abans de tornar a sortir per cantar Vas a quedarte i Más, va tancar un concert i va ser la primera on, llavors sí, la gent es va atrevir a aixecar-se dels seients i deixar una mica aparcada la contenció obligada en temps de pandèmia.