La uruguaiana resident a Barcelona Cristina Peri Rossi ha guanyat el Premi Cervantes 2021, guardó dotat amb 125.000 euros concedit pel Ministeri de Cultura. Nascuda a Montevideo l'any 1941, ha publicat 'La nave de los locos' (1984) i 'Todo lo que no te pude decir' (Menoscuarto, 2017); el recull de contes 'Habitaciones privadas' (2012) i 'Los amores equivocados' (2015) i el poemari 'Las replicantes' (Cálamo, 2016). A principis dels 90 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de poesia. El jurat ha destacat «la trajectòria d'una de les grans vocacions literàries» actual i «l'envergadura d'una escriptora capaç de plasmar el talent en una pluralitat de gèneres». Francisco Brines va rebre el Premi Cervantes 2020 i Joan Margarit, el 2019.

L'escriptora va exercir la docència i el periodisme abans de dedicar-se a la literatura. L'any 1972 es va exiliar d'Uruguai a Barcelona a causa de la dictadura militar. A la capital catalana va començar la seva activitat contra la dictadura uruguaiana, escrivint a la revista 'Triunfo'. Va ser perseguida pel franquisme i es va haver d'exiliar, de nou, a França l'any 1974. A finals d'aquell any va tornar definitivament a Barcelona i va obtenir la nacionalitat espanyola. Destaquen les novel·les 'Los museos abandonados' (1974), 'El libro de mis primos' (1976), 'La nave de los locos' (1984) i 'El amor es una droga dura' (1999); els volums poètics 'Descripción de un naufragio' (1975), 'Diáspora' (1976), 'La rebelión de los niños' (1980), 'Babel Bárbara' (1992, premi Ciutat de Barcelona) i 'Por fin solos' (2004), i el llibre de relats 'Una pasión prohibida' (1986).

També ha publicat els reculls poètics 'Inmovilidad de los barcos' (1997), 'Poemas de amor y desamor' (2000), 'Estado de exilio' (2003), 'Playstation' (2009) i o 'Las replicantes' (2016); i l'assaig 'Cuando fumar era un placer' (2003) i la biografia 'Julio Cortázar' (2001). El jurat ha remarcat que la literatura de Cristina Peri Rossi és «un exercici constant d'exploració i crítica, sense defugir el valor de la paraula com a expressió d'un compromís amb temes claus de la conversa contemporània com la condició de la dona i la sexualitat├. Ha afegit que la seva obra ha quedat com a «recordatori perpetu de l'exili i les tragèdies polítiques del segle XX». El jurat ha estat presidit per José Manuel Sánchez Ron, designat per la Real Acadèmia Espanyola. Com a secretària ha actuat, amb veu, però sense vot, María José Gálvez Salvador, directora general del Llibre i Foment de la Lectura, i ha actuat com a secretària d'Actes, també amb veu però sense vot, Begoña Cerro Prada, subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles.

El jurat ha estat format pels vocals Cristina Maya, designada per l'Acadèmia Colombiana de la Llengua; José Francisco Asís Montero Reguera, per la Conferència de Rectors de les Universitat Espanyoles (CRUE); Ana Rosa Domenella Amadio, de la Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina (UDUAL); Ignacio Peyró Jiménez, per l'Institut Cervantes; Laura Revuelta Sanjurjo, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Ciro Francisco Bianchi Ross, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP); i Maja Zovko, per l'Associació Internacional d'Hispanistes.

Premis

L'autora ha rebut, entre altres guardons, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Internacional Fundació Loewe, el Premi NH Mario Vargas Llosa de relats o el Premi Iberoamericà de Lletres José Donoso 2019.