Les barcelonines Marta Torrella i Helena Ros han brillat aquest passat estiu, amb llum pròpia, acompanyant en els cors a Maria Arnal i Marcel Bagés en la gira de presentació de Clamor. El diumenge 28 de novembre però, es presentaran a l’Auditori de Girona amb el seu projecte a cappella, Tarta Relena, que el passat mes de juny ja es va convertir en una de les grans sorpreses del festival (a)phònica de Banyoles. Presenten Fiat Lux, un primer disc d’estudi - després d’haver publicat diversos EP- en el qual fusionen les seves magnètiques veus -servint-se del català, el castellà, el llatí, el grec o l’hebreu- amb minimalistes pinzellades d’electrònica, en una proposta que elles mateixes defineixen com a "gregorià progressiu i folk tronadet".

D’on surt el nom de Tarta Relena?

Neix d’un joc de paraules que fèiem i que consistia a canviar les inicials dels nostres noms i cognoms. Marta Torrella, quedava com a Tarta i Helena Ros quedava com a Relena. Al final ens va fer gràcia com quedava Tarta Relena i per això vam decidir batejar així el projecte.

Com es van aventurar a formar un projecte de música a cappella?

Les dues cantàvem en un cor quan érem adolescents. Per això, la música a cappella no era nou per nosaltres. Era un concepte molt familiar i ens funcionava. Com que a més érem amigues, quedàvem sovint per passar les tardes i ens feia il·lusió començar a fer música juntes. El que ens anava millor era cantar, encara que al principi vam provar de posar-hi instruments, perquè en aquell moment era el que enteníem que s’havia de fer per tenir un projecte musical. Finalment vam acabar centrant-nos en les nostres veus.

Canten en català, castellà, llatí, grec, hebreu i s’inspiren molt en la tradició antiga. Cadascun dels seus temes és el fruit d’un procés de recerca?

Sí, encara que la troballa de les cançons acostuma a ser sobretot casual. En trobar una melodia o un text que ens interessa comencem a fer la recerca per tal de contextualitzar el que hem trobat, conèixer-ho i entendre-ho. A les dues ens han interessat sempre molt les llengües i ens agrada entendre la fonètica. L’Helena és lingüista i coneix bé l’hebreu i jo sé grec modern. Per aquest motiu, la llengua mai acaba sent un obstacle quan trobem material que estigui escrit en un idioma diferent, sigui llatí, hebreu o grec.

Escoltant la seva música, és inevitable percebre aromes espirituals...

Per nosaltres l’acte musical té un punt molt catàrtic. Sempre l’hem viscut així. A més, el sol fet de cantar ens connecta molt amb el nostre cos, de manera que acabem transcendint en aquest món més espiritual. D’altra banda, amb aquest món també hi connectem perquè ens agrada cantar peces vinculades amb el catolicisme i amb la nostra tradició cultural, encara que no siguem gaire practicants. Ens agrada fer servir aquest repertori, que sempre s’ha utilitzat en uns contextos que permeten entrar en aquesta espiritualitat, encara que no necessàriament ha d’estar vinculat a una religió. Hi empatitzem moltíssim, perquè trobem en aquesta música un camí a seguir.

A banda de Maria Arnal, també han treballat amb Nico Roig o Za!. Què els ha aportat treballar amb aquests artistes?

Des del principi que ens ha sortit l’oportunitat de treballar amb altres artistes i per nosaltres és molt enriquidor fer-ho. De fet, segurament estem on estem, en el sentit de com treballem i de com entenem la nostra feina, gràcies al fet d’haver pogut col·laborar amb molta altra gent que treballa de formes molt diferents i que ens han servit també com d’escola, a més que ens enriqueix molt musicalment. Ara estem molt centrades a presentar Fiat Lux, però seguim obertes a col·laborar en diversos projectes com per exemple amb la Maria Arnal i en Marcel Bagés, amb qui sempre que el calendari ens ho permet fem els cors.

El passat mes d’octubre van col·laborar amb la nord-americana Holly Herndon i Maria Arnal al festival Sonar de Barcelona, amb una «polifonia humana i virtual». Com ho van viure?

El fet que et proposin fer coses fora del teu projecte és sempre molt enriquidor, i que ens proposessin col·laborar amb la Holly Herndon va ser un somni fet realitat. Humanament va ser tot molt accessible i molt fàcil. Ella portava un espectacle per presentar, però va obrir aquella actuació a tots els qui col·laboràvem perquè sentíssim que aportàvem alguna cosa.