Josep Pla ha estat més considerat un escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries que un narrador. El volum 'La cendra de la vida', publicat per Destino en català i castellà, reivindica el Pla narrador a través de 34 narracions publicades entre 1949 i 1967. Aquestes narracions van ser creades entre 1925 i 1927 i 20 anys després Pla les revisaria i publicaria amb Selecta i Destino. «Hi ha un Pla memorialista, que fa assaig, que fa paisatgisme i llibres de viatge, però va ser un gran narrador», ha ressaltat Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla. Ha afegit que el volum demostra que Pla «té unes peces narratives breus excel·lents i que potser havien quedat poc visibles».
Quatre llibres amb què es va donar a conèixer Pla entre 1925 i 1927, tres ('Coses vistes' (1925), 'Llanterna màgica' (1926) i 'Relacions' (1927)) eren en tot o en part obres de narrativa. A partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i n'hi va afegir de nous. Com explica Cornudella, va retallar i va enganxar, va ampliar i va suprimir, va sumar textos diferents en un de sol, va barrejar fragments de procedència i de cronologia diverses, va modificar tot el que va voler i com va voler. Amb tot aquest volum aplega, en una edició revisada 34 narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir 'Coses vistes' a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino 'La vida amarga'.
L'editor de Destino Jordi Cornudella ha explicat que després de la Guerra Civil tan aviat com la censura ho permet, Josep Pla torna al català. De fet, ha assegurat que Pla és entre els 40 i els 50, l'escriptor que va guanyar més lectors pel català. «Pla escriu llibres per publicar-los i, per tant, tenia un ull ficat en la censura i en la reescriptura de les narracions, moltes vegades el to sexual i les ironies i sàtires anticlericals o certes al·lusions a la religió queden més atenuades a les versions dels anys 20». Segons Cornudella, això ha portat a dir que les narracions originals d'abans de la guerra «són les bones». Tot i això, ha remarcat que les narracions de després de la Guerra no són pitjors, sinó que algunes fins i tot són millors.
Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, ha declarat que hi ha lectors que encara no han llegit res de Pla que pregunten per quina obra podrien començar a introduir-se a l'escriptor. Ha reconegut que la resposta sempre ha estat molt difícil, però té clar que ara recomanaria començar per 'La cendra de la vida'. En aquest sentit, ha manifestat que 'La cendra de la vida' demostra que Pla «té unes peces narratives breus excel·lents i potser havien quedat poc visibles». «Si féssim un exercici de literatura ficció de prescindir del Pla de la boina, de la revista 'Destino', dels 'Humanots' i poguéssim trobar un lector verge que comencés a llegir 'La cendra de la vida', descobriria un narrador molt interessant i excepcional», ha afirmat Pla. Xavier Pla ha ressaltat que «no són contes efectistes, però si els llegeixen tenen una qualitat molt rica» i les 34 narracions subratllen «que Pla va ser un gran creador de peces narratives». Així mateix, Cornudella ha manifestat que no es tractava de fer totes les narracions de Pla perquè «seria impossible», sinó publicar-ne un ventall ampli.
