Corria el 1921 quan el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover, de 59 anys, i el jove menorquí Francesc de Borja Moll, de 18, es van embarcar en una aventura que va culminar en l’elaboració d’un tresor lingüístic capital per al català, el conegut Diccionari Català- Valencià-Balear (CVB). Després de conèixer-se a Ciutadella, en el seminari on estudiava Moll, van començar a treballar junts en el diccionari que Alcover portava fent des de principis del segle passat. Tot i això, encara li faltava «obtenir la informació contrastada per complementar amb un rigor acadèmic tota la documentació que tenia», diu el president de la Institució Moll, Carles Duarte. Per això, durant cinc mesos van recórrer més de mig centenar de localitats catalanes, valencianes i aragoneses a la recerca de paraules. Volien conèixer i enregistrar les varietats dialectals del català, així com les expressions, amb la finalitat de redactar la magna obra.
«Van partir el 26 de juny de 1921 i van tornar a Mallorca al vapor Bellver el 23 de novembre, per la qual cosa va ser una expedició molt llarga i ambiciosa, en què van realitzar multitud d’enquestes i van omplir milers de folis [3.316] amb la recopilació de dades», detalla Duarte. L’aventura, que van emprendre en carruatge i algunes vegades amb cotxe, és coneguda com La Gran Eixida Filològica d’Alcover i Moll, i va ser commemorada fa uns dies al port de Barcelona, a prop del lloc on van desembarcar. Palma els retrà homenatge a mitjans de desembre al Moll Vell amb una placa que recordi aquesta gesta.
La maleta extraviada
Un gran contratemps gairebé va acabar amb la investigació: la pèrdua d’una maleta on guardaven la documentació. «Realment hauria estat una catàstrofe extraviar tota aquesta feina, perquè va suposar un esforç ingent i amb una implicació personal extraordinària. Es tracta d’un tresor que avui dia seria gairebé impossible aconseguir amb la vitalitat i la diversitat de la llengua de fa un segle, per això les figures d’Alcover i Moll són d’una importància excepcional», en paraules del president de la Institució Moll. Finalment, després d’una recompensa generosa per a l’època (van oferir 50 pessetes), van recuperar la maleta.
Va passar a l’agost, quan el viatge transcorria per localitats com la Pobla de Segur, Sort, la Seu d’Urgell, Solsona, Manresa, Bagà i moltes altres. Els primers dies van ser a Barcelona i al juliol van visitar Tàrrega, Agramunt i Artesa de Segre, entre d’altres. Al setembre va arribar el torn de Ripoll, Vic, Olot, Figueres, Girona, Canet de Mar i novament cap al sud per arribar a l’octubre i novembre a múltiples poblacions de Tarragona, Castelló, València i Alacant.
La Institució Moll sempre diu que van fer falta dues vides per elaborar el diccionari, ja que Antoni Maria Alcover va morir onze anys després de La Gran Eixida i va ser Francesc de Borja Moll qui va culminar la feina que va permetre «garantir la documentació, la constatació, la descripció i la transmissió d’aquest regal que és un patrimoni lingüístic únic», destaca Duarte. Aquesta obra, una de les més importants de la lexicografia romanística, va poder veure finalment la llum el 1962.
