Canto jo i la muntanya balla - Teatre Municipal de Girona
A partir de la novel·la d’Irene Solà. Dramatúrgia: Clàudia Cedó. Direcció: Guillem Albà i Joan Arqué. Composició musical: Judit Neddermann. Intèrprets: Laura Aubert, Diego Lorca, Anna Sahun, Ireneu Tranis, Caterina Tugores i Amaia Miranda (guitarra). Espai escènic: Alfred Casas i Laura Clos (Closca).
El millor de tot és pedregar, diuen els núvols en una novel·la, Canto jo i la muntanya balla, que no ha parat de col·leccionar elogis des que es va publicar. Com una torrentada, el llibre d’Irene Solà va arrasar a les llistes de vendes i va emportar-se tots els guardons que va trobar amb un text que fa parlar els bolets i les dones d’aigua. Tal va ser l’èxit que ja se n’ha fet una peça simfònica i una versió teatral, que també s’ho va endur tot als premis Butaca.
La traducció als escenaris d’aquest Pirineu sobrenatural era arriscada, però els seus directors, Guillem Albà i Joan Arqué, se n’han sortit per esquitxar el muntatge de la companyia La Perla 29 amb la poesia del text de Solà. Clàudia Cedó s’ha encarregat de l’adaptació, esporgant la narració per centrar-se en com la natura marca les vides de la Sió, la Mia, l’Hilari i en Jaume. Els elements més fantasiosos han perdut pes, però ha mantingut alguns dels capítols més especials del llibre, com l’expulsió d’un mal esperit a can Matavaques o quan dona veu als cabirols o la gossa Lluna (Caterina Tugores, bravo!), representats amb titelles que es mouen com esquelets de fusta.
Totalment embolcallats per la música ideada per Judit Neddermann, actors com Anna Sahún, Laura Aubert o Diego Lorca fan lluir les tràgiques històries nascudes a la zona ombrívola del bosc, mítiques i reals, plenes de vida i de mort, en una escenografia que evoca l’aura màgica d’una novel·la sorprenent.
