«Parlar de la Cristina Cervià en realitat és parlar del teatre gironí i del de més enllà, perquè sempre va defensar la idea de fer teatre des de Girona, però no només per a Girona», resumeix l’escriptora Núria Martí Constans. Acaba de publicar Dona de teatre, una biografia narrativa de l’actriu, traspassada el març del 2019. Amb Cristina Cervià, d’Els Pastorets a Temporada Alta com a subtítol, el llibre publicat per l’editorial Gavarres repassa tota la seva vida professional, el que de passada acaba sent un bon mirall de l’escena gironina dels darrers anys i la seva repercussió fora de la demarcació.

«La Cristina i jo ens coneixíem molt poc, però vam coincidir en el seu darrer acte públic, una lectura de textos de Víctor Català el 8 de març del 2019 i vam estar parlant de la meva filla, perquè era professora seva al Galliner. Va morir pocs dies després», explica Constans, que va guanyar una de les Beques Valvi 2020 per desenvolupar aquesta recerca.

Autora de diversos llibres, entre ells Hores prohibides, que va ser finalista del premi Casero o la biografia Demà tindrem sort. La història de Joan Pacheco, un nen a l’exili, Martí Constans de seguida va tenir clar que «la Cristina mereixia una biografia».

«He volgut fer un recorregut per la seva vida professional, que va ser molt intensa, però tenia clar que volia que fos molt llegidora», explica, i per això l’ha dotat d’un «to narratiu» que busca «gairebé crear un argument per seguir la vida de la Cristina lligada completament a l’evolució del teatre gironí i de més enllà».

A partir de 63 entrevistes a actrius com Mercè Pons, Meritxell Yanes o Míriam Iscla, dramaturgs com Clàudia Cedó o Toni Gomila, el director de Temporada Alta Salvador Sunyer o la directora del Teatre Principal d’Olot, Tena Busquets, el llibre ressegueix tota la seva vida teatral, des dels seus inicis a Els Pastorets, on també hi havia al seu pare, passant fins al Talleret de Salt i el naixement de La Planeta o de Temporada Alta.

«He contextualitzat molt, i al final parlar de la Cristina ha servit per parlar del teatre gironí, però també amb una visió global, amb directors de Barcelona, les illes o València, perquè va treballar arreu», explica. 

En aquest sentit, puntualitza que Cervià «sempre va defensar el teatre fet des de la perifèria, fora de Barcelona, i va treballar a tot arreu, perquè no es negava a fer res fora de Girona però si a deixar de viure-hi i de poder engegar projectes des d’aquí».

De totes les entrevistes, explica, n’ha extret una conclusió: «era una persona molt extravertida i molt oberta, que podia semblar molt esbojarrada, però tothom en destaca el rigor màxim i la seriositat a l’hora de treballar».

Núria Martí Constans reivindica també les múltiples cares de Cervià com a actriu, directora o docent, sempre lligada al teatre. «Hem de tenir molt present que es tracta de sobreviure en el món del teatre i això no és senzill. Quan s’acaba el Talleret de Salt, no es va cansar mai de tirar endavant projectes perquè es tractava de poder viure del que li agradava, el teatre, i de sobreviure en un món amb una fragilitat laboral tan gran, per això va fer tantes feines i tan diverses», continua, i posa com a exemple la interpretació, la direcció, la creació d’una companyia professional per a públic infantil i juvenil o els actes literaris, a més de la docència a El Galliner, que «va deixar molta empremta en els alumnes».

La presentació de Dona de teatre està prevista per demà a les set, amb intervenció de l’autora i de l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que s’ha encarregat del pròleg. Serà a La Planeta, és clar.