Amant de l’ordre, introvertida i molt insegura, la Bruna, una jove barcelonina en l’última etapa de l’adolescència, pateix un atac de pànic poc abans de fer el primer examen de la temuda selectivitat. Aquest episodi la portarà a prendre la decisió de fugir de l’entorn que l’ha envoltat des que va néixer, per marxar a la ciutat anglesa de Birmingham, un indret on començarà de zero treballant com a au-pair, viurà noves experiències i aprendrà a superar algunes de les inseguretats que li impedeixen avançar en la vida. Aquest és el punt de partida de Bruna Brown (Fanbooks) la primera novel·la de la il·lustradora i dissenyadora gràfica Marta Bellvehí (Palamós, 1989).

«D’entrada, volia que la Bruna fos una noia molt jove que partís d’un moment com de fracàs personal i que el viatge fos com una fugida i a la vegada li servís com a oportunitat per créixer i madurar» explica Bellvehí sobre la jove protagonista, que decideix fer la maleta i marxar a un altre país per la gran pressió que sent, sobretot pel que fa a tot allò que s’espera d’ella.  

«Vaig anar construint el personatge molt a poc a poc, i una de les coses que em costava més és fer que li passessin coses dolentes, perquè en el fons tenia similituds amb mi» confessa. Per superar aquest problema, l’autora va decidir atorgar a la Bruna «una sèrie de trets que fossin molt diferent dels meus». Va ser la manera d'agafar «una distància amb ella» apunta la palamosina que, igual que la protagonista, també va marxar per fer d’au-pair a la mateixa ciutat on transcorre la història. «A la novel·la hi ha reflexions i petites anècdotes del dia a dia d’una au-pair, però els grans conflictes són ficció» explica sobre els paral·lelismes entre l’autora i la protagonista d’una història que també s’acompanya d’una sèrie d’il·lustracions.  

Sobre el fet de marxar, especialment en una etapa adolescent, Marta Bellvehí recorda que quan va fer el pas de marxar de Palamós a Barcelona, pel sol fet de començar una vida en un lloc on ningú la coneixia ja la va fer sentir més alliberada. «Deixes de ser l’amiga de, la filla de, la néta de...» assegura l’escriptora. «Jo vaig marxar a fer d’au-pair un cop acabada la carrera i crec que en part tenia molt a veure amb el fet d’haver d’afrontar la incertesa laboral. Tota la pressió que sent la Bruna ve del fet que no sap cap a quina direcció ha de caminar. No té una vocació clara. I enmig d’aquesta incertesa decideix marxar perquè és la manera que té de sentir que fa alguna cosa útil» afegeix. 

Salut mental i violència masclista

Entre les temàtiques que es troben tractades a la novel·la, una de les que més rellevància adquireix és la de la salut mental, un tema que la seva autora coneix bé, gràcies als cursos d’il·lustració per a joves que imparteix. «El problema existeix des de fa molts anys, la sort és que ara se’n parla més. A finals de l’any passat vaig impartir un taller a Palafrugell vinculat a La Marató de TV3, centrada en aquesta edició, en la salut mental. Recordo que gairebé ni vam dibuixar perquè els joves que van venir tenien molta necessitat de ser escoltats» subratlla.

A la novel·la també hi apareix la xacra de la violència masclista, així com l’abús de poder. «És un tema molt important al qual volia donar visibilitat» afirma Bellvehí. «Afecta a totes les etapes de la vida. A més, l’adolescència, és una etapa molt vulnerable. A la novel·la també parlo dels abusos de poder i de tota aquesta violència, més psicològica que física, que és molt present, sobretot través de Whatsapp o Instagram» detalla l’autora, que col·labora habitualment en campanyes contra la violència masclista i ha pintat més d’una dotzena de murals amb missatges reivindicatius.

Marta Bellvehí va presentar el seu debut literari ahir al vespre en un acte celebrat a la Llibreria 22 de Girona, que va comptar amb la participació de la també escriptora gironina Mar Bosch.