«Si s’exercís el respecte als altres, no hi hauria guerres»

És més complicada la literatura o la política?

Mmmm, diria que es més complicada la política. De fet, la política sempre supera la ficció

Però deu ser més fàcil viure de la política...

La meva feina és la de professora, sempre l’he considerat la meva feina, i també és la meva vocació. També vaig tenir sempre present que la política era una activitat amb data de caducitat, que és el que hauria de ser sempre, un parèntesi en la vida de les persones. Has de ser conscient que un dia l’hauràs de deixar i tornar a la teva vida.

No ho deia per vostè, sinó en general.

Viure de la literatura en aquests moments, en el meu cas, no m’ho puc ni plantejar. Tot i que haig de reconèixer que guanyar un premi m’ha anat bé.

I en quin dels dos àmbits es menteix més? 

La literatura és ficció, però per mi diu la veritat encara que sigui inventada, per més que sembli un contrasentit. En política... li diria que no he mentit, però sí que segurament he fet molts equilibris per no dir algunes coses.

Per seguir barrejant literatura i política: a vostè també la van fer governadora d’una ínsula, com a Sancho Panza?

Ha, ha, vaig ser presidenta del Consell Insular de Menorca, que pels menorquins és el govern de l’illa. Per mi va ser un honor presidir-lo durant dos anys, i fer feina per Menorca i pels menorquins.

Té més de Quixot o de Sancho?

Uf, no ho sé, si hagués de triar, li diria que sóc més de Tirant lo Blanc, que barreja lluita i amor. Com deia Salvat-Papasseit, «al llavi una flor i l’espasa ferma».

Això de fugir del país per la guerra, com passa al seu llibre, no s’ha perdut...

Per desgràcia estem igual, avui en dia. A la novel·la hi surten moltes guerres, tots els moviments que hi ha de persones, són per misèria o per guerra. Era així fa molts anys i és així encara.

Per què hi ha guerres? 

Segurament perquè les persones tenim poca de capacitat de resoldre els conflictes de manera raonable. Si s’exercís el respecte als altres, no hi hauria guerres.

Què van anar a gratar els menorquins a Alger? 

Bàsicament van anar a treballar. Van sortir de l’illa en una primera onada per misèria i en una segona, per guerra. És el que li deia abans. I la veritat és que s’hi van estar cent anys i van tenir fins i tot temps de funda una població, Fort de l’Eau, de la qual en deien «el petit Maó».

No serien colons, que avui això se li diu a tothom, encara que arribi per guanyar-se la vida?

Hi van anar atrets per les facilitats que posaven els francesos, que hi necessitaven europeus. I els menorquins tenien fama de treballadors i honrats.

Encara ho són?

Alguns més que d’altres, però diria que en general sí. En conec mots que ho són.

Essent menorquina es sent més anglesa o espanyola?

He, he, em sento menorquina. Quan em demanen d’on sóc, sempre dic que de Menorca. No dic mai de les Illes Balears. A les illes som així, quan a algú li demanen d’on és, diu menorquí o mallorquí o eivissenc de Formentera. O sigui que anglesa o espanyola encara em queda més lluny, jo em sento menorquina.